Acebes, Zaplana, Madí, Sebastián Homs...,mentirosos compulsivos

http://viladecavalls-francisco

A poco esfuerzo que se haga cualquier ciudano@ puede recordar la machacona mentira del PP, que Ángel Acebes el jueves 11 de marzo del 2004 a las 13.30 horas manifestaba con relación a los atentados: “Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y el Ministerio del Interior no tienen ninguna duda de que el responsable es la banda terrorista ETA”. Desde esa fecha pese a las evidencias y las pruebas en contra, esa mentira ha estado día a día en boca de los dirigentes populares y tod@s los de su cuerda.., hasta ahora en vísperas del conocimiento público de la sentencia.
Ángel Acebes ahora cuenta que “el PP nunca ha mantenido la teoría de la conspiración sobre los atentados del 11-M”, la nueva consigna llega hasta Catalunya donde, -naturalment amb catalá- su presidente Daniel Sirera asegura que su partido "mai ha dit que ETA estava darrere de l'11-M". Sirera señala como prueba el no haber encontrado nada en la “hemeroteca”, cuando es público y notorio lo contrario.
El estilo del PP copiado a su vez de las enseñanzas de la propaganda política del fascismo y su ideólogo Joseph Goebbels tiene seguidores, Acebes y Zaplana son alumnos destacados, David Madi quisiera imitarles, y entre otros Sebastián Homs, el alcalde de CIU en Viladecavalls, seguramente debe estar contento de aproximarse.
Lo esencial en la teoría de la propaganda política fascista es tener bien claras y a la vista unas cuantas premisas:
- "Si una mentira se repite las suficientes veces, acaba convirtiéndose en la verdad". (J. Goebbels).
- "Contra más grande es la mentira, más fácil es que la gente se la trague". (J. Goebbels).
-"La inteligencia de las masas es pequeña, y su capacidad de olvido, grande. Por eso hay que repetirles las cosas mil veces". (A. Hitler).
- "Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que les distraigan". (J. Goebbels) .
Ese breviario es el utilizado por Sebastián Homs con su oposición política, especialmente contra los socialistas. De los “enganches” con ERC queda bien poco y no los cuenta a la prensa. La nueva presa ahora es el PSC, quizás porqué aún le duele que ha solo mes y medio de las elecciones se le declinara un pacto previo, con independencia de los resultados electorales, como deseaba.
Sebastián Homs dispone de fácil acceso a los medios de prensa comarcal, mientras que a su oposición política no se le da “cuartelillo”. Asi es fácil la puesta en práctica de las tesis de Goebbels: Las alegaciones de los socialistas están contra…, los socialistas no quieren…
El PSC hace 10 años que propone un Plan de equipamientos y ha propuesto un Plan de Actuación Municipal, del cual CIU no quiere oír hablar. El PSC ha presentado -lo hará siempre que lo estime necesario- impugnaciones al Pleno municipal ordinario de julio, por presuntas ilegalidades, -algunas aún no dilucidadas- y recursos de reposición por irregularidades; alegaciones al Pleno municipal ordinario de septiembre porque el presupuesto presentado del 2007, no se ajusta a las necesidades de Viladecavalls, por presuntas irregularidades y evidentes carencias. También ha realizado alegaciones a la modificación presupuestaria del Presupuesto –aprobado inicialmente en ese mismo Pleno- porque ha sido una maniobra para pasar sin desajustes el presupuesto, y porque incorpora el importe de una venta municipal, que el PSC considera plenamente irregular.
Si el equipo de gobierno tiene potestad de presentar lo que estima necesario, los Grupos municipales tienen el derecho de Ley, para presentar cuantas alegaciones consideren, en defensa de los intereses generales de Viladecavalls. Eso es lo que hace el PSC y pide responsabilidades cuando lo cree oportuno. En ninguna de esas impugnaciones, recursos y alegaciones, media una palabra de negativa socialista al puente de San Miquel o la piscina. Si hay pruebas de lo contrario en las actas de los Plenos, precisamente el PSC ha sido pionero en esas y otras reivindicaciones, cuando CIU las ha estado negando en más de 12 años de gobierno en mayoría. ¿Por qué no las han llevado a cabo?.
El alcalde Homs es un mentiroso compulsivo que miente como un bellaco en el Diari de Terrassa, cuando intenta hacer creer que el PSC está contra reivindicaciones añejas de la población de Viladecavalls, como la piscina de Can Trias o la remodelación del puente de Sant Miquel de Guanteres. Los socialistas le piden cuentas y tildan de mentiroso el pasado 18 de octubre en la primera Comisión informativa de esta legislatura como consta en acta de la sesión, y lo reiteran en el pasado Pleno extraordinario del 24 de octubre, donde se sustanciaban, entre otras cosas, las alegaciones del PSC.
Se dijo bien claro y en detalle con presencia de periodista en el público “usted miente cuando dice en la prensa que el PSC está contra la piscina o el puente y lo sabe”. El alcalde no dijo nada, pero ayer nuevamente el Diari de Terrassa, que no se entera o no quiere enterarse, recogía nuevamente el estribillo de Homs “los socialistas están contra…, los socialistas no quieren...”
Verdaderamente los socialistas de Viladecavalls lo que no quieren es consentir de brazos cruzados, actitudes y comportamientos rancios y neofascistas, que desde el gobierno municipal quieren ahogar la diversidad política y la democracia. Y más aún, tratan de evitar que medren determinados intereses especulativos sobre el suelo urbano e inmobiliario, y CIU tiene mucho que ver en todo eso.

El alcalde elude dar explicaciones sobre el caso de Antonio Caballero Luna, mientras este está dispuesto a realizar una huelga de hambre

http://www.blogger.com

Pese a su delicado estado de salud está dispuesto a lo que sea para descubrir la verdad y esclarecer definitivamente la situación de su propiedad. Antonio Caballero Luna hace directamente responsables de su situación al alcalde de Viladecavalls, Sebastián Homs, que ratificó con su firma el pasado mes de enero, las actas de expropiación de una parte de su propiedad de mas de 10.000m2, sin convocarle.
Pasan los días y Antonio Caballero de 74 años y afectado de Parkinson, nota que su delicada salud se resiente de tantos esfuerzos y tantas decepciones no cuantificables, de las otras suma ya más de 8.000 € pagados a unos y otros, sin resultados, por lo que considera que más que pagar, le han estafado.
Lo curioso es que nadie quiere entrar al fondo de la cuestión:
¿Como una persona, con escrituras de propiedad de una cantidad de terreno más que respetable, no es convocada a las actas de expropiación de terrenos para el 4º Cinturón, entre los que se encuentran parte los suyos?.
¿Como es posible que otro propietario firme las expropiaciones de sus terrenos incluyendo en los mismos la propiedad de Antonio Caballero?.
¿Como puede ser que el alcalde que conoce de la propiedad de Antonio Caballero, por vías diversas (urbanismo, expedientes, solicitudes, impuestos..) acepte ratificar las actas de expropiación, sin siquiera darle conocimiento de los hechos?.
¿Por qué el representante de Todifar S.L. que firma la expropiación de sus terrenos y los que son de Antonio Caballero, posteriormente pretende comprarlos?
¿Que documentos eran lo que querían que Antonio Caballero firmara en el Ayuntamiento, pero no le dejaban leer ni hacer copia?.
¿Como es que después que el representante de Todifar S.L. (que firma la expropiación de sus terrenos y los que son de Antonio) declare a la oficina de impuestos de la Diputación, en Viladecavalls, señalando que no es titular de la propiedad, que se había producido un error.., y aún no quede escrito sin reparos, que el propietario es Antonio Caballero?.
¿Que hay de fondo para que los abogados Rosa Rodo, y Santi la Iglesia, representantes legales de Antonio hayan sido depuestos por este, al entender que no le defendían sus intereses?.
¿Si desde el Ayuntamiento se informa a demanda de Antonio Caballero, que el incremento del IBI sobre sus terrenos se debe a la puesta en vigor del nuevo PGO, con lo que parte de sus terrenos de carácter no urbanizable pasan a urbanizables, porque ahora se afirma que todos son no urbanizables?
¿Que implicaciones tiene el alcalde Sebastián Homs que primero firma a sabiendas las expropiaciones, posteriormente hace unas declaraciones en la prensa en tono displicente, días más tarde rectifica y anuncia que va a intervenir porque él está para defender el interés de los vecinos, pero sin embargo aún no se ha puesto en contacto con Antonio Caballero, ni se sabe nada de como piensa defenderlo?.
Antonio Caballero necesita respuestas, y la ciudadanía y el PSC ya las está reclamando. No hay derecho a que una persona que lleva pagando sus impuestos puntualmente desde hace 32 años, ahora quede en indefensión por parte de su Ayuntamiento. O incluso, presuntamente, su alcalde valla a la contra.
El silencio en el que se quiere ahogar la protesta de Antonio hay que romperlo, tanto desafuero huele, por eso el PSC presentó el pasado 18 de octubre una petición al alcalde en la que decía:
“Conociendo por los medios de información y prensa, la situación del Sr. Antonio Caballero Luna.
Siendo que el alcalde Sebastián Homs también se ha manifestado públicamente, y según parece su intervención no ha resuelto la problemática suscitada y en cambio si ha contribuido, presuntamente, a perjudicar sus legítimos intereses.
Consideramos de todo punto necesario la realización de una reunión informativa urgente, con los responsables municipales de urbanismo, afín de clarificar la actuación municipal en este asunto y el estado del mismo”.
La respuesta del 25 de octubre “..,poso en el seu coneixement que aquesta Corporació s’ha posat en contacte amb l’Organisme de Gestió tributaria de la Diputació de Barcelona, que és qui està actuant en nom de l’Ajuntament en l’esmentat assumpte –segons encomena de gestió acordada a l’efecte-per tal de que procedeixi al seu aclariment i resolució” es falsa en algún aspecto, elude la cuestión y no da respuesta a la petición que se hace.
Es mentira que la Corporación haya tomado alguna medida, el PSC tiene dos concejales miembros de la Corporación y no se les ha informado de ninguna reunión ni decisión al efecto. El Ayuntamiento no ha podido encargar nada, en todo caso es el equipo de gobierno. Y de la reunión informativa urgente, Sebastian ni la comenta..
En anterior articulo sobre el mismo asunto, se le pedía al alcalde que se explicara. Resulta evidente que no lo está haciendo, que rehuye, que se escapa.., desde luego aquí hay algo que conviene esclarecer. La higiene democrática lo exige y el pueblo lo demanda. Antonio Caballero no está solo.

Parlem de futbol, camps de gespa i promeses electorals...

Com bé sabreu, el passat dijous 25 d'octubre va celebrar-se un Ple extraordinari a l'Ajuntament de Viladecavalls.
L'equip de Govern, CiU-PVA va decidir al començament de legislatura que els Plens es convocaríen cada dos mesos, però el tema a tractar era important i urgent. Calia que els dos camps de futbol del municipi disposin de gespa artificial el més aviat possible.

Aquesta va ser la meva intervenció al Ple: Nosaltres votarem en contra d’aquest punt, i les raons són les següents:

Perquè pensem que això és una acció per publicitar les promeses electorals del seu equip de govern i, per tant, no respon a criteris de prioritat de serveis per als veïns sino a criteris purament clientelistes. L’altre dia a la comissió informativa de Ple el regidor d’esports justificava la seva proposta en base a que el 5% de la població de Viladecavalls utilitza aquests camps, en la nostra opinió aquest és un percentatge ínfim que no justifica els milers d’euros que aquest Ajuntament es gastarà. Des d’Iniciativa ens preguntem si hi ha algun altre municipi de 7000 habitants que disposi de DOS camps de gespa artificial.
Perquè manca una proposta general sobre l’esport a Viladecavalls, i li torno a repetir el mateix que el mes passat, vostès construeixen i gasten diners sense uns objectius a llarg termini i un valor afegit a les seves accions, més enllà de les raons que he esmentat abans.
Ja per acabar, des d’Iniciativa demanem, si-us-plau, a aquest equip de govern que deixi d’utilitzar una entitat esportiva com la Unió Esportiva Can Trias, per fer política. No van tenir prou amb tota la campanya electoral, que fins i tot ara el Sr. Regidor d’esports continua participant a la Junta directiva d’aquesta entitat. Preguem que siguin més curosos i menys apassionats amb aquest tema. Moltes Gràcies.
A banda d'aquesta argumentació més política, el meu company Joan Olivares va fer l'argumentació purament econòmica.
Des d'Iniciativa considerem que el mètode escollit per finançar el proveïment de gespa no és l'adient. Un "leasing" amb un pressupost de 770 mil euros (128 milions de les antigues pessetes) és totalment desproporcionat.
També pensem que hi han altres actuacions molt més prioritàries i universals, que afecten a més persones del poble, com ara el transport públic. I, en matèria d'esports, per nosaltres és més prioritari el cobriment de les pistes poliesportives o la creació de zones de lleure o circuits verds; ja que permetrien la pràctica d'una varietat d'esports molt més àmplia. A Viladecavalls no només s'ha de potenciar el futbol.
P.D.: Arrel de la nostra posició sobre aquests temes, la directiva de la U.D. Can Trias ens ha convidat a assistir avui a la sessió plenaria de la Junta. Diuen no estar d'acord amb nosaltres i volen aclarir alguns assumptes per que "no parlem tant d'ells". Per suposat assistirem i espero comentar com ha anat la trobada.

Ple extraordinari octubre 2007 (I): neixen els Premis "qui la diu més grossa"

http://lluissoler.blogspot.com

Ahir va ser un ple d’aquells que no deixen a ningú indiferent. Necessitaré escriure diversos apunts al bloc per tractar els assumptes més rellevants d’aquesta sessió plenària extraordinària. Incloure tots els temes del ple en una sola crònica al bloc em portaria a redactar un escrit tan extens que acabaria avorrint al personal. Per tant, anirem a pams.

Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.

Des de la constitució de l’Ajuntament, hem estat convocats a tres plens, dos extraordinaris i un ordinari. Crec doncs, que és just que comenci concedint dos premis als regidors guanyadors dels anteriors plens, i segueixi concedint el Premi “qui la diu més grossa” al regidor guanyador del ple extraordinari d’ahir.
El Premi “qui la diu més grossa” del ple extraordinari del 12 de juliol de 2007, se l’emporta l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “nosaltres som set, vostès són dos”. Sense comentaris.

El Premi “qui la diu més grossa” del ple ordinari de 27 de setembre de 2007, se’l torna a emportar l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”, referint-se a les queixes que els grups de l’oposició hem mantingut perquè l’equip de govern s’ha saltat reiteradament la llei en aquesta qüestió.
Al ple extraordinari d’ahir, el guanyador del concurs no ha estat l’Il·lustríssim Alcalde. Estic segur que els lectors que vau assistir al ple estareu d’acord amb mi si li concedeixo el Premi “qui la diu més grossa” al Regidor de Governació i Primer Tinent d’Alcalde Sr. Paco Vega Aragón, amb la frase: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” referint-se al president de la promotora immobiliària Akasvayu.
Allgú dirà que aquesta última frase és una metàfora o, potser, un “calentón sin importancia”. Tan de bo. Però jo no puc oblidar que, pocs dies després de les eleccions, familiars d’un dels militants d’Esquerra van ser objecte d’amenaces i van patir un intent d’agressió. Allò no va ser cap broma. Sincerament, no m’agradaria gens estar a la pell dels sis regidors i regidores de CiU. Perquè ells i elles són els socis de govern del Sr. Vega. I ahir, el Sr. Vega va deixar ben clares les conseqüències de ser el seu soci i fer un pas en fals: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato”.

Demà dijous, ple extraordinari a les 18h

http://lluissoler.blogspot.com

Dijous passat, la Glòria em va trucar per comunicar-me que l'havien convocat a una comissió informativa d'un ple extraordinari. Com ja us podeu imaginar, jo no en sabia res ni havia rebut cap convocatòria. La "generositat" de l'Il·lustríssim només permet la presència d'un membre d'Esquerra a cada comissió informativa. Bé, no passa res, la presència d'un membre de cada grup municipal és el mínim que marca la llei. Almenys la pressió política efectuada ha obligat a l'Il·lustríssim i la seva majoria a complir l'ordenament jurídic en aquest sentit. És el primer cop des de l'inici de la legislatura que l'equip de govern compleix el què marca la llei en matèria de comissions informatives. Ja era hora.
La sorpresa se la va emportar la Glòria quan va arribar a la comissió informativa i es va trobar una nodrida representació d'assessors de CiU allà asseguts. Mica en mica, anem descobrint les funcions reals de persones com Toni Florido, Susanna Salvador o Josep Faure. Ja vaig escriure fa unes setmanes que aquests càrrecs de confiança actuarien com a regidors a l'ombra. Com podeu veure, no m'equivocava. L'Il·lustríssim i la seva majoria veten la presència a la comissió informativa dels regidors de l'oposició que hem estat escollits democràticament però, en canvi, a la citada comissió hi assisteixen tots els seus càrrecs de confiança. Algú necessita alguna prova més clara de que aquestes persones són comissaris polítics que actuen de regidors a l'ombra?
En fi, demà a les 18h tenim ple extraordinari. Entre els punts de l'ordre del dia, hi trobem temes interessants com la proposta d'ordenances fiscals pel 2008 o el plec de clàusules per la selecció d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals. Sí, ho heu llegit bé. Sembla que l'equip de govern tira l'Ajuntament per la finestra i ha decidit posar gespa artificial als dos camps de futbol municipals. I el més curiós és la fórmula del lísing per fer front a la despesa, una fórmula que es fa servir sovint per pagar bens mobles, com per exemple vehicles o ordinadors. Però un lísing per pagar gespa? Ho trobo ben estrany. Jo em pregunto què passaria si el pagador (que en el nostre cas serà l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL) deixés de pagar les quotes d'arrendament de les gespes per algun motiu X. Seria ben curiós veure com l'arrendador arrenca la gespa i se l'emporta dels camps de futbol.
Tinc la sensació que serà un ple distret... Suposo que per això l'han convocat a les 18h. Convocar un ple a les 18h és una mesura per dificultar l'assistència al ple, tan del públic com dels regidors de l'oposició. Hi ha molta gent que a aquella hora encara tenim obligacions laborals. Jo mateix, tinc obligacions docents fins a les 19h a la UAB i, a hores d'ara, encara estic buscant algun professor que em pugui substituir a l'última hora de classe per poder assistir al ple. No els costava res convocar el ple a les 21h. Com sempre. Però l'Il·lustríssim i la seva majoria ja ens tenen acostumats a la seva particular "generositat".

Miguel Hernández

http://viladecavalls-francisco

Fa 97 anys des de el naixement i 65 anys des de la seva mort. Miquel va nàixer a Orihuela (Alicante) el 30 d’octubre de 1910. Son pare es dedicava a la cria de bestiar. Assistia a les Escoles de l'Ave Maria, annexa al Col·legi de Santo Domingo. Allí aprèn les primeres lletres i descobreix la passió de la seva vida: la lectura.
Entre 1924 i 1925 estudia en el Col·legi de Santo Domingo, on va destacar, permetent-li els jesuïtes la possibilitat de sufragar-li la carrera, opció que son pare va desestimar perquè li necessitava. Miguel atenia les obligacions del camp al mateix temps que es dedicava a la lectura de llibres com les poesies de Sant Joan de la Cruz o Garcilaso, novel·les de Miró i altres llibres que li va prestar el vicari de la diòcesi.
El pastor-poeta va començar a escriure en la soledat del camp on es portava paper i llapis. Els seus escrits són llegits per primera vegada entre un grup d’amics que es reunien entorn d’una revista oriolana que s’anomenava "Voluntat". Miguel és l’exponent de l’home i poeta que es forja a si mateix, partint pràcticament del no-res.
Ben aviat va destacar entre els seus contertulians i va publicar els primers escrits en la premsa local: "El Poble d'Orihuela" i en la premsa provincial: "El Dia". És en esta època quan Miguel coneix a Ramón Sijé, escriptor de la ciutat de qui es fa amic.
A l’edat de 21 anys abandona Orihuela i marxa a Madrid. A la capital Miquel se sent perdut entre la multitud d’escriptors i gent consagrada, que no tenen temps d’ocupar-se d’un jove provincià que té tot per demostrar. Una entrevista en "La Gaseta Literària" i una altra en "Estampa" és el que aconsegueix al primer viatge. Ja en el seu poble, troba treball de comptador en una merceria i escriu “Pèrit en llunes”. Publica el seu primer llibre al gener de 1933, que passa desapercebut per a la major part dels crítics del moment, sent García Lorca un dels pocs que ho anima.
Més tard entra a treballar en una notaria, on coneix a Josefina Manresa, que treballava en un taller de costura pròxim. Miguel troba un tema nou que serà fonamental en la seva poesia: "L’amor". Els poemes van cobrant forma i publica en la revista oriolana "El gall Crisi" i torna a Madrid.
La segona etapa madrilenya comença amb millor peu per a Miguel, quan José María de Cossio, que preparava una gran obra taurina per a Espasa-Calpe, li anomena el seu secretari perquè li busques dades i redactes notes sobre toreros. Això li va permetre disposar d’una font d’ingressos providencial. A poc a poc va coneixent als representants de les distintes tendències dins del món de la poesia i molt especialment a Neruda, el qual es convertirà en amic i mestre.
Ramón Sijé va portar al poeta a l’elaboració d’una poesia religiosa i al teatre sacre. D’altra banda, Neruda i Alexandre ho van iniciar en el surrealisme i li van suggerir, de paraula o amb l’exemple, les formes poètiques revolucionàries i la poesia compromesa, influint sobretot Neruda en la ideologia social i política. Els seus contactes amb “l'Escola de Vallecas” també seran molt importants en esta línia de poeta compromès.
A finals de 1935, quan ja és conegut i acceptat per la majoria dels poetes del moment, té pràcticament acabat "El raig que no cessa". La mort del seu gran amic Ramón Sijé li afecta profundament. És el moment en què compon la seva famosa "Elegia".
A l'iniciar-se l’any 1936, Miguel està totalment establert a Madrid i l'insigne Juan Ramón Jiménez, que havia llegit la seva elegia i altres sonets, no escatima elogis i alabances. Amb els esdeveniments que es van desenrotllant en l’Espanya de la preguerra, els distints poetes i escriptors, van prenent posicions i postures i Miguel presa partit pels menys afavorits. Els esdeveniments es precipiten i s’inicien les hostilitats de la guerra civil, el poeta es decanta pel bàndol republicà i la seva creació lírica, es torna arma de denúncia i instrument de lluita. Per això, al setembre s’allista en el 5t regiment i es va a cavar trinxeres i a lluitar amb els seus companys.
Va ser nomenat Comissari de Cultura del Batalló de "El Llaurador". El 9 de març de 1937 celebra matrimoni civil amb el seu gran amor Josefina, a Orihuela. Va participar a Moscou com invitat oficial a les representacions del V Festival de Teatre Soviètic. Va visitar la capital de l'Estat soviètic així com Leningrad i Kiev. També va visitar les ciutats de París i d'Estocolm. Al finalitzar enguany, la seva dona dóna a llum un fill, Manuel Ramón, el qual, li va inspirar alguns bellíssims poemes. No obstant, la mort del xiquet a la prematura edat d’un any li suposa un dur colp. Un nou fill va arribar. Es tracta de Manuel Miguel, nascut al gener de 1939.
Els resultats de la guerra obliga a molts intel·lectuals a exiliar-se. A Miguel se li ofereix anar a l’ambaixada de Xile, però no ho accepta i prefereix tornar al seu poble, després a Sevilla i passar a Portugal, però la policia d’aquell país ho deté i l’entrega a la guàrdia civil, d’aquesta manera comença el seu peculiar i dur calvari.
És portat a la presó de Torrijos, on intenta, per mitjà de cartes de recomanació d’antics amics, aconseguir millorar la seva situació. Escriu les famoses “Cançons de bressol de la ceba” com a conseqüència de les notícies de la seva dona sobre el fam que passava el seu fill, ja que només s’alimentava d’un plat a base de ceba. Ho posen en llibertat, i es marxa a Cox on es reuneix amb la seva dona i el seu fill. Novament va ser detingut i conduït al Seminari, convertit en penal. Va passar allí molta fam, ja que els guàrdies l’interceptaven el menjar que Josefina li portava.
En la presó de Comte de Tormo acreix l’amistat amb Buero Vallejo, que li fa el conegut retrat, destinat a un àlbum de records per a la seva esposa. A mitjan gener de 1940 va ser jutjat i condemnat a mort. Els seus amics es van posar en moviment i José María de Cossio va aconseguir del general Varela que li commutaren la pena per la de 30 anys de presó. No li va ser anunciada la nova condemna fins a juny.
Comença un llarg peregrinar per les presons, on es debatia entre l’esperança i la desesperança, fins que al maig de 1941 cau malalt de bronquitis amb forts dolors de cap. Considera la possibilitat de traslladar-se al Reformatori d’adults d'Alacant, la qual cosa considera la seva taula de salvació. Finalment, aconsegueix el trasllat però empitjora amb l’aparició de noves malalties que donen com resultat una tuberculosi aguda.
Abans de morir accedeix a casar-se canònicament amb Josefina per causes legals. El 28 de març de 1942, a les 5 i mitja del matí, mor amb trenta-un anys d’edat. El seu cos va ser inhumat en el cementeri de La Mare de Déu del Remei d'Alacant.

La plataforma ciutadana contra la fusió del laboratori de l'Hospital de Terrassa i Mútua, referma els seu posicionament

La plataforma ciutadana que lluita contra la fusió del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital i de Mútua de Terrassa ha entregat un document a la Consellera de Salut, Marina Geli, on argumenta el seu posicionament sobre el futur del laboratori, explica la seva proposta sobre el futur d’aquest equipament i li demanen que redreci el procés.

Els diferents sindicats i els veïns se senten decepcionats davant el desenvolupament de tot el procés. Es queixen d’una manca total de transparència i asseguren que aquesta actuació no compleix amb la llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya i que no representarà cap millora, ni per als usuaris ni per als treballadors. No neguen la necessitat de fer aliances estratègiques però demanen garanties que la nova entitat és i serà de majoria pública i que el nou laboratori es quedi a l’Hospital de Terrassa. La gran part de les instal·lacions es traslladaran a la nova seu de la mútua a Viladecavalls, i la plataforma defensa que se situïn a l'hospital.

Així ho ha explicat Antonio Cazorla, president de la FAVT: "Quan parlem de fusió, del que es tracta és d’un regal que s’està fent a una entitat provada per les administracions i és en aquest tema en el que estem totalment en desacord. La plataforma assegura que darrera d’aquesta operació hi ha moltes pressions i interessos econòmics. En aquest sentit s’ha pronunciat Natalio Martínez, representant de la secció sindical d’UGT al Consorci Sanitari, que ha dimitit del seu càrrec perquè el sindicat no ha volgut signar la carta entregada aquest dimarts.

El president de la FAVT ha criticat els polítics municipals pel seu posicionament en aquest conflicte. En aquest sentit ha acusat l’oposició de preocupar-se únicament pel disseny de les places i no per defensar els interessos ciutadans.També ha lamentat la defensa que l’alcalde Pere Navarro ha fet de la fusió dels laboratoris en el programa de Canal Terrassa ‘Parla amb l’alcalde’. Per aquest motiu, Cazorla ha demanat, com a dret de rèplica, un espai de 10 minuts a la televisió municipal per defensar els arguments de la plataforma

Associació Êthos

http://manmars.blogspot.es/1193182140/#com

Com ja vaig comentar en un article anterior , sóc voluntari i cofundador de l’Associació Êthos. Aquesta associació s’encarrega de donar suport i ajuda a gent amb problemes de drogodependències, ludopaties, compres compulsives, alcoholisme, etc.

Ja fa un any que hi treballem i desprès d’aconseguir amb èxit un grup d’autoajuda per a gent ja rehabilitada, fer tasques de recollida d’analítiques en col·laboració amb el CAS de Terrassa, començar un projecte de Payaso Hospital i de fer mesures alternatives per usuaris provinents de centres penitenciaris, hem decidit llogar un local a Sabadell i continuar creixent com una eina útil per a aquella part de la població que requereixi de la nostra ajuda. El desplaçament a Sabadell es degut a que desprès de varis contactes amb l’ajuntament hem arribat a una sèrie d’acords per treballar plegats amb aquesta tasca a vegades dura, però molt agraïda i sempre necessària.

Per aquest motiu farem una presentació de l’associació al Teatre Principal de Sabadell el proper 9 de Novembre a les 20hores. Aquest acte en que donarem a conèixer Êthos estarà presentat per l’Speaker Jordi Amenòs i podrem gaudir de l’obra de teatre: “Es desde aquí que miro la luna” representada per Aleix Rengel i Jordi Sanchez ( El Lopes de Plats Bruts). El preu de l’acte es de 10€ que estaran destinats a l’adequació i lloguer del local, per lo que es necessari que hi aneu tots ja que contribuireu a ajudar-nos a mantenir viva l’associació.

Espero que gràcies a vosaltres les 400 butaques del teatre s’omplin i que la presentació sigui un èxit. Qui estigui interessat en assistir-hi em pot trucar, enviar un meil o contestar en aquest blog i em posaré en contacte amb ell/a per facilitar-li l’entrada i tota la informació que desitgi.

Moltes gràcies, ens veiem el proper dia 9 de Novembre a les 20h.!!!!!!!

La plataforma contra la fusió dels laboratoris de Mútua de Terrassa i l'hospital es queixa a la Generalitat

La plataforma ciutadana que agrupa entitats veïnals i seccions sindicals de Terrassa sorgida del procés de fusió dels laboratoris d'anàlisis clíniques de la Mútua de Terrassa i l'hospital del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) ha entregat al Departament de Salut un escrit en què denuncia «la falta de transparència en tot el procés» i que els representants sindicals «han estat menystinguts».

L'escrit, presentat públicament al local de la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), censuren que el document marc de la fusió incompleix la llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) perquè s'hi deixa clar que la fusió no representarà cap millora per als usuaris. Els contraris a la fusió no renuncien a la necessitat d'aliances estratègiques, però reclamen que es constitueixi un consorci públic. Tot i que encara no s'ha definit la fórmula jurídica de la nova entitat o empresa, l'accionariat serà compartit en un 50% entre el CST. La gran part de les instal·lacions es traslladaran a la nova seu de la mútua a Viladecavalls, i la plataforma defensa que se situïn a l'hospital.

Alcalde ¿tiene ya los detalles de la conspiración contra su persona?

http://viladecavalls-francisco

A finales de la legislatura anterior, el alcalde se lamentaba que desde el mismo Ayuntamiento le ponían zancadillas, no se le informaba de determinadas cuestiones o se procedía en otras sin que él tuviera conocimiento..., un espectáculo victimista y falso que desplegaba a poco que cualquier ciudadano se acercara. Lo que realmente sucedía era que Sebastián Homs presionaba la plantilla de trabajadores del Ayuntamiento, con el consabido emplazamiento de “estas conmigo o contra mi” y ejercia la táctica de tierra quemada, “nada que dejar al enemigo, al enemigo ni agua” -que para el era la inminencia de un gobierno tripartito progresista de izquierdas-.

Transcurria el tiempo y no cejaba, como además el alcalde suele perder fácilmente los papeles, dejo pruebas irrefutables de su actitud, como las de señalar en Pleno municipal que no se fiaba de los trabajadores municipales ni de nadie.

Pasadas las elecciones con resultados que validaban la alcaldía gracias al concejal del PVA (Plataforma a la que CIU alimentó con gente propia, para alcanzar las firmas necesarias para presentarse) y las izquierdas (PSC. ERC, ICV-EA) quedaban en la oposición, Sebastián Homs pasó directamente a despedir personas que al parecer estaban en su lista personal, curiosamente todas vinculadas o cercanas a CIU. Otras quedaron advertidas y algunas están en espera, de baja laboral.
A raíz de todo esto, el PSC presentó el pasado 12 de junio una instancia donde señalaba al alcalde:
-En días anteriores a las elecciones en varias ocasiones ha planteado públicamente, su desconfianza hacia la labor que desarrollan los trabajadores municipales.
-Hace unos días en medios de información comarcal ha vuelto a reiterar esa misma desconfianza, dando a entender de la existencia de una trama o conspiración contra su persona.
-Es por todo ello que solicitamos por escrito reitere y exponga formalmente sus desconfianzas, o motivos que sustentan las mismas, concretando ¿quien o quienes?, y que son las acciones atribuibles a tales personas.
Pasado el tiempo y sin respuestas, en el Pleno municipal del pasado 27 de septiembre el PSC vuelve a plantear el tema, y solicita que se proceda a esclarecer. Al día de hoy no hay respuestas.
Todo apunta a que se está delante de una situación de gran complejidad, desde luego delicada y por tanto es urgente aclarar y depurar responsabilidades. ¿O se trata simplemente de una cadena de falsos testimonios puestos en circulación por el alcalde Sebastián Homs, con fines espúreos y disgregadores?. En tal caso lo punible seria las mentiras del alcalde.
En cualquiera de los supuestos es una cuestión gravísima, que afecta a los trabajadores, al alcalde, al conjunto del Consistorio y al prestigio de la Institución. Sin lugar a dudas el PSC seguirá insistiendo para que se haga luz, se aclaren las cosas y surja la verdad.
Esperamos que tales deseos sean compartidos por CIU, el alcalde Sebastián Homs, sus concejales y su socio Paco vega.

Actividades de la AV de la Planassa de Octubre a Diciembre

Como es habitual la Asociación vecinal presenta en su hoja informativa el calendario de actividades trimestral, que abarca desde octubre a diciembre.

Para mas detalles consultar clicando sobre la imagen

l’Alzheimer de Pasqual

http://viladecavalls-francisco.
L'ex-expresident Maragall ha anunciat que fa uns mesos se li va detectar un principi de la malaltia d´Alzheimer. Ho ha dit en una conferència de premsa després de la visita que ha fet a la unitat de memòria i al laboratori d’investigació d'aquesta malaltia a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquest és un gest valent, propi de Maragall, al que la majoria de catalans el tenim una certa estima pel seu tarannà, l’estètica de la seva figura personal, l’icono de les virtuts d’una determinada visió política del socialisme i del PSC, i del programa de TV Polònia.
Potser no es bon moment per parlar de les seves contradiccions –per alguns que mengen als pessebres de les institucions, les administracions i els càrrecs, mai serà el moment- ni de les anomenades maragallades, sistema intern de admetre les sortides fora de lloc que bastant sovint realitza, tot i que algunes vegades l’encerta.

Fora de mitificacions, -a Maragall li ha acompanyat sempre el seu llinatge- ha estat un alcalde carismàtic, potser un militant socialista al seu dia amb força predicament, va apuntar maneres i va ser l’instrument del canvi a la Generalitat, sent el primer president de la esquerra; sense dubtes es un supervivent dels barons majors del PSC. Com dirigent polític conductor de mases no ha deixat veure les seves habilitat, com gestor d’un aparell polític com el PSC, no passaria la selectivitat, i les sortides brillants, que té, queden desdibutjades per la seva incontinència. Cal sumar a mes, el seu verb fàcil, però massa incomprensible, sense els recurs d’una bona capacitat d’oratòria.
Mai ha acceptat quedar-se fora d’escena, el seu domini de l’escenari i la seva formació l’ha ajudat a ser sempre protagonista, però li agrada desar-se anar i això li perd. Des de fa temps Pasqual usa de la seva llibertat i la condescendència interessada per manifestar els seus criteris i les seves dèries en matèria d’organització política i estratègia del PSC i del PSOE, que a les alçades de l’historia no ajuden precisament a la conjuntura històrica del socialisme, que viuen actualment els divers pobles de l’estat .
Pasqual podria evitar certs missatges, com les declaracions que realitza des de que ja no hi es a la Generalitat, i certes actituds. També el seu entorn mes proper. Seria més fàcil perd tothom i guanyaria dimensió i pes històric que ja es el que li toca. Merescudament.
Montilla l’actual primer secretari del PSC però també president de la Generalitat, ha manifestat que li fa costat. Això es noblesa, més enllà del que lo políticament correcte demana al mandatari. Maragall ens té a tots de la seva banda, a la situació personal que ara encara. Sense dubtes i de tot cor.

La U.D. Can Trias no quiere a los niños del barrio

Nuevamente nos hacemos eco de la protesta de unos padres que están directamente afectados por las decisiones del club. El conflicto les está generando mala imagen. Deberían afrontar las quejas y reconsiderar su política deportiva con relación al fútbol base. Damos paso al relato textual que se nos ha hecho llegar:

“Cuando acabó la temporada de fútbol nos avisaron de que el nuevo coordinador del Club U. D. Can Trias quería hablar con nosotros. Así que nos dirigimos a el en la fecha que nos había citado. Nada más entrar en el despacho, las primeras palabras que salen de su boca, es que tenía una mala noticia para nosotros. Nos dijo sin ningún tipo de reparo, que no contaba con nuestro hijo para la siguiente temporada, a lo que nosotros preguntamos el ¿por qué? Su respuesta fue que habían demasiados niños y que además mi hijo era un poco “justito”.

Evidentemente mostramos nuestra disconformidad en tal decisión, puesto que el nuevo coordinador solo había visto jugar a nuestro hijo un solo partido, y no nos parece lógico que tache a nuestro hijo de justito. Por lo que se refiere a que había muchos niños, es cierto, pero también es cierto que se pueden adoptar otras soluciones.
De todas maneras he sido informado de que se han hecho nuevos fichajes, y ahora pregunto yo ¿no les sobraban niños? He llegado a pensar que pretenden ser algo así como un Terrassa, Jabac, pero todos sabemos de sobras que la U. D. Can Trias, no deja de ser un club de barrio, y que todo aquel que destaque, no se va a quedar ahí, se va a ir a un club con nombre.

Recuerdo perfectamente que cuando mi hijo era un mocosillo, y jugaba en el equipo del colegio, vinieron los señores de la U.D. Can Trias y nos propusieron ir con ellos. Todos accedimos y el fútbol del colegio se deshizo. Ahora que tanto mi hijo como nosotros, que hemos sentido que la U.
D. Can Trias era nuestra casa, nos han echado, y los que nos han echado son los mismos que un día nos vinieron a buscar.
No se que tipo de política están llevando, pero lo que menos entiendo, es que el Sr. Alcalde, como el Sr. Regidor de deportes, no se sientan indignados. ¿Están subvencionando a una entidad que realiza labores para el municipio?, la respuesta es NO. No desde el mismo momento que aceptan tener niños de otros municipios a pesar de que ello represente tener que echar a los del suyo propio. Por lo tanto, y como pago mis impuestos, solicito que la subvención que se le otorga a la U. D. Can Trias, sea proporcional a los niños que son del municipio.

No quiero que los padres de los niños que son de otros municipios piensen que estoy contra ellos, solo quiero que entiendan nuestra postura. Si hacen falta niños en el club, creo que se debe dar prioridad a los del municipio, y si aún así siguen faltando, bienvenidos los de otros. De esta manera no hubiera solicitado que se ajustase la subvención al club.
Por otra parte vemos que lo que hay en ese club, es un circulo cerrado de amigos, que quien decide entrar ha de seguirles el rollo, y quien no lo haga, corre el riesgo de ser mal mirado y de que se lo puedan quitar de el medio, por ejemplo....expulsando a su hijo.
Además, como el amiguismo se extiende hasta las filas del gobierno, puesto que la mitad de los señores de la junta pertenecen a el, sé que lo tenemos mal, pero no me van a callar ni a mí ni a otros padres en mi misma situación.

También sé que hay muchísima gente que no está de acuerdo con la decisión del club. Yo os pido
que aunque solo sea con una palabra, se lo hagáis saber a estos señores. Ya se que es difícil
cuando a uno no le perjudica personalmente, pero tened en cuenta que os puede pasar a vosotros, ya sea esta u otra situación y estoy seguro que os gustaría sentir que no estáissolos y que hay gente que os apoya.
Espero que esto sirva de reflexión para muchos y que no se convierta en un texto sin valor. Gracias a todos los que nos apoyáis, y a los que no.....reflexionad.”

Sólo una parada de tren cada dos horas

David Fernández.- Los habitantes de Viladecavalls, Vacarisses y Castellbell i el Vilar sufrimos, como el resto de usuarios de Cercanías, el servicio de ferrocarriles tercermundista que nos brinda la empresa pública.

Con un agravante: a determinadas horas sólo para en nuestras estaciones un tren cada dos horas, ya que de cada ocho trenes que circulan, sólo uno se para. Por si esto no fuera suficiente, a veces las situaciones vividas se vuelven surrealistas.
La última de ellas tuvo el lugar el pasado lunes día 8. A las 19 h 42 min efectúa parada en la estación de Sants un tren con destino Manresa. Como el nuevo panel informativo de la vía está fuera de servicio, los usuarios hemos de suponer que se trata del tren previsto para las 19 h 39 min, y que tiene parada en todas las estaciones.
Pero no, llegamos a Manresa, y, de bajada, en el mismo convoy, pero hacia Barcelona, el maquinista se ofrece a parar en Viladecavalls (donde llegaríamos más de una hora y media después).

Es decir, Renfe no sólo ofrece un pésimo servicio, sino que también se dedica a engañar a sus clientes a través de los paneles de (des)información. Como ciudadano que paga sus impuestos, exijo dimisiones.

On no hi ha aigua, no ratja

Aquesta tarda estic convocat a la sessió de la Comissió Informativa del Ple, que tindrà lloc el proper dijous 18 d’octubre. La “cosa” es que només fa dos dies no tenia cap convocatòria i ara tinc dos “oficials” pel mateix acte. La primera amb data de l’11 d’octubre , per tant fa dies que algú la retenia i avui la he trobat a la guixeta de l’ajuntament, l’altra del 16 d’octubre, que la va portar a casa com sempre, la policia municipal.
Però aquesta dualitat i concurrència no acaba aquí, el primer punt de una de les convocatòries, es el segon a l’altra i així sucessivament fins a l’últim punt, el nº 6 a una de les convocatories. l’Altra s’allarga fins al nº 11.
Curiosament alguns dels punts parlant del mateix tema s’han capgirat, no es lo mateix tractar la “Creació del Patrimoni municipal del sòl”, que “Crear l’inventari del Patrimoni municipal del sòl” es evident dons que no tenen clar el que volen, que es nota fins al detall de les firmes ¿una convocatòria signada pel secretari-interventor, l’altra pel l’alcalde?. Potser es una competició de firmes..
A diari es visualitza que els anys de regidor que l’alcalde porta a la cua no li han servit per aprendre, i això que de tinent d’alcalde figurava molt. Es veu que aquets temps s’ho va passar escalfant la cadira. Amb la seva conducta i actituds no honora el seu càrrec, però tampoc al seu antecessor Felix Farre, del que varem aprendre tots una mica, menys Sebastià Homs; que ara no vol ni sentir el seu non, això que era de CIU i que podent donar fe dels esforços, el temps i la paciència que Felix li va dedicar. Però on no hi ha aigua, no ratja.
L’ajuntament va funcionant però es per la professionalitat del personal. l’Equip de CIU amb la seva majoria, no sap governar, el que si saben be es embolicar-se, complicar les coses innecessariament, i tibar de Visa sense complexes.
¿Que ens trobarem a la primera Comissió Informativa que es realitza, des de les eleccions?.

enquesta "nova imatge corporativa": progressa adequadament

Avui penjo una nota ràpida, només per fer notar als lectors/es que no ho hagin fet, que a la barra lateral del bloc vaig penjar una enquesta sobre la nova imatge corporativa que l'Il·lustríssim i la seva majoria van aprovar el passat ple extraordinari del 12 de juliol. Amb 15 dies, la participació ja ha estat de 29 persones, que no està gens malament. Quan finalitzi l'enquesta, analitzaré els resultats i tractaré aquest tema amb detall. Us animo a participar-hi si encara no ho heu fet. Busqueu l'enquesta a la part dreta del bloc.
Ahir el diari de Terrassa publicava un article sobre la "generositat" de l'Il·lustríssim alcalde, reflectida en la constitució -a través del passat ple- de tres comissions informatives de periodicitat desconeguda. Unes comissions que, a hores d'ara, no s'han ni convocat. Fum. Com sempre. Potser els lectors d'aquest diari també estarien interessats a conèixer que les al·legacions sobre la "nova imatge corporativa" que vam presentar des d'Esquerra, i que es van resoldre en el mateix ple, van ser estimades i que, a conseqüència d'això, l'equip de govern es veu obligat a posar el tema en mans d'una comissió d'experts. Jo llanço la proposta a l'equip de redacció del diari, i els convido a que demanin l'esborrany de l'acta de l'últim ple i els continguts del recurs que vam presentar, perquè m'ensumo que aquest tema portarà cua i tinc la sensació que pot ser un assumpte molt més interessant pels lectors del Diari de Terrassa que la suposada "generositat" de l'Il·lustríssim...

Circutor elabora una guia per fomentar l'eficiència energètica elèctrica

Consumir energia de forma regular, produir només l’energia que es consumeix i no sobrecarregar les línies elèctriques. Són alguns dels consells que recull la Guia Tècnica d’Eficiència Energètica Elèctrica, que ha elaborat Circutor i que s’ha presentat aquest dimarts a l’empresa de Viladecavalls sota l’apadrinament del ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Joan Clos.

Aquest concepte d’estalvi energètic no és nou. Circutor ja en parlava quan es va fundar, el 1973, i ara l’ús racional de l’energia sona com un dels criteris per mesurar la competitivitat empresarial.

Segons els co-president de Circutor, Ramon Comellas, "d'això de l'eficiència energètica elèctrica fa 35 anys anys que en parlem; fa la sensació que érem únics i ara sembla que la gent ens escolta més i que és una mica més fàcil".
Abans de la presentació de la guia, el ministre Joan Clos ha visitat les instal.lacions de la planta de Circutor. Clos ha manifestat que l’activitat humana és la responsable del canvi climàtic i ha demanat a la societat que prengui consciència energètica.

l’Alcalde de Viladecavalls oculta al Consistori el nomenament, proposat pels seus amics convergents, al Consell Nacional de l'ACM

http://viladecavalls-francisco

La XIII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) celebrada a la Torre Agbar de Barcelona el 29 de setembre, va ser “l’entrada en societat” de Sebastià Homs avalada pels seus amics de CIU, que davant les carències d’alcaldes a la demarcació de Barcelona li van proposar com vocal del Consell Nacional.

De tot això el Consistori encara no te coneixement, cal suposar que davant de les dificultats per consensuar la seva candidatura (de ben segur que l’oposició no li recolza) l’alcalde va preferir ocultar la seva assistència a l’assemblea i les seves pretensions.

Quina llàstima que a les condicions per accedir al Consell Nacional de l’ACM no figuri que el Consistori estigui assabentat i faci de avalador de la proposta, aquet forat permet que certs representants amb tarannàs autoritaris, pocs escrúpols democràtics i ambicions sense mides, com sembla per la seva conducta Sebastià Homs, siguin presents a llocs de responsabilitat social. Aquesta gent es la que utilitza els seus càrrecs per aprofitar-se o per practicar la vendetta i la revenja, amb els que pensen diferent.
El Consell Nacional és l’òrgan de direcció de l’ACM en el període entre assemblees. Està format per 75 membres i l’article 26 dels Estatuts de l’Associació determinen les seves funcions, una de les quals “Vetllar pel compliment de les resolucions de l’Assemblea” li serà molt difícil de portar a terme pel seu tarannà reaccionari.
De moment, l’acord sobre les retribucions dels electes municipals a Viladecavalls s’hauria de rectificar, segons les recomanacions de l’ACM, es només un detall del grau d’incompliments que anirà acumulant a la llar del temps. L’ACM no fa bon negoci.

Les comissions informatives son obligatories!!

http://xlleberia.blogspot.com

No puc entendre com l'il·lustríssim alcalde de Viladevacalls pot dir en unes declaracions al Diari de Terrassa d'avui, que les comissions informatives prèvies als plens es tornaran a fer "com una senyal de bona voluntat i generositat".

Les comissions informatives que s'han de fer abans de cada ple son obligatòries per llei. L'il·lustíssim alcalde les va suprimir com una mostra més del seu poder (recordeu les accions dutes a terme per no informar a l'opisció).

Des de les eleccions municipals (27 de maig), a part del plè d'investidura, s'han fet dos plens municipals més i abans d'ells no s'han realitzat aquestes sessions, que torno a recordar que son OBLIGATORIES.

Crec que és lamentable que el que auria de ser el màxim representant de Viladecavalls sigui el primer que es va saltant les lleis. Què li passa a qualsevol altre ciutadà que se la salta?

Despés de tant de temps, s'ha vist obligat a acceptar la llei, però com sempre ha fet servir les declaracions per quedar bé davant la gent, entenent la realització de les comissions com un acte de "generositat", quan el que hauria d'haver dit és que durant tot aquest temps s'ha estat saltant la llei.

Al alcalde de Viladecavalls, le pide el cuerpo, eliminar el derecho de alegación de sus oponentes políticos

http://viladecavalls-francisco.

Sebastián Homs se gana a pulso pasar a la historia de la localidad, como el peor de los alcaldes habidos desde la instauración de la etapa democrática que vive nuestro país.
El alcalde de Viladecavalls tiene un problema común a todos los autoritarios con aspiraciones, y seguramente algunas pesadillas no resueltas. Nunca tiene bastante:
-No contento con practicar actos dictatoriales como cercenar las líneas de teléfono a los concejales de la oposición, al día siguiente de las elecciones, pese a que sus concejales hacen uso y abuso de las mismas.
-No satisfecho con prohibir la entrada de los concejales al Ayuntamiento, cuando los suyos lo utilizan a todas horas inclusive para usos que no tienen que ver con la institución…
-No colmado con prohibir bajo apercibimiento de multa, el aparcamiento a los concejales de la oposición en los espacios reservados delante del Ayuntamiento, mientras que los suyos lo hacen sin problemas..
-No suficientemente feliz por subirse el sueldo y el de los suyos lo que le ha venido en gana, y rebajar al mínimo -75 euros mes- las asistencias a la oposición..
La última garbanzada han sido las declaraciones, realizadas a un medio de prensa comarcal, donde refiriéndose a unas alegaciones presentadas por el PSC a los presupuestos de 2007 y una modificación posterior de los mismos, las considera inútiles y en todo caso entorpecedoras y obstaculizadoras. Es decir que mejor no se hagan, mejor que no existan.., pero como es un derecho de Ley, pues mejor eliminarla.
Le pasa al alcalde Sebastián Homs, lo mismo que al presidente de EEUU, que con ocasión de los fuegos que se producen en el Amazonas, solo se le ocurrió decir que si no existieran árboles no se quemarían.
El acalde convergente que acumula experiencias en vulneraciones a la Ley, cree que con sus 1.308 votos, de una población de más de 7.000 habitantes, puede hacer lo que le de la gana, y entre otras cosas:
-Negar de derechos de información a los concejales.
-Ocultar información a los concejales, sobre temas de interés estratégico para Viladecavalls.
-Suprimir las comisiones informativas, o instaurarlas a voluntad.
-Negar y actuar en contrario a los acuerdos del Ayuntamiento, tomados por unanimidad, es decir también por CIU...
Se equivoca alcalde. Deje descansar sus fantasmas, olvide soñar con el uniforme de las SS y ver a la oposición presa en los campos de exterminio, porque no hacen lo que usted quiere. Sus males no se acabaran en lo que queda del mandato si no rectifica.

Laboratorios de Mútua - Hospital de Terrassa, a Viladecavalls

http://portal.ciutadans

Muchos ciudadanos ignoran el detalle de la decisión de unir los laboratorios de Mútua y el Hospital de Terrassa. Esa decisión resulta transparente para el usuario ya que no se va a enterar si su analítica se realiza en el mismo centro o si la van a pasear hasta Viladecavalls. Sin embargo, la decisión de unir ambos laboratorios tiene un fuerte calado político porque nos muestra a todos que a la hora de la verdad nuestro ayuntamiento, que se declara de izquierdas, ejecuta políticas neoliberales. Insisten en que en el nuevo ente habrá una presencia pública superior al 50%. Y yo me pregunto, ¿se podrá asegurar ese porcentaje indefinidamente? ¿Quién será el gerente? ¿Quién el director técnico y financiero? Son esa clase de detalles que hacen interesantes las decisiones de un ayuntamiento que nos quiere hacer colar como progresista una decisión que sólo beneficia a los monopolios privados, a no ser que se entienda el progreso como la subasta del estado del bienestar.

Dudas sobre la legalidad de la venta por el alcalde de unos terrenos, lleva al PSC a presentar alegaciones a una modificación presupuestaria

http://viladecavalls-francisco.

El 27 de septiembre de 2007 se celebró un Pleno Municipal Ordinario en el Ayuntamiento de Viladecavalls cuyo punto 13 del Orden del Día, trataba de la “Modificació del pressupost nº 6/2007”. El PSC dentro del plazo legal establecido al efecto interpone ALEGACIONES contra el acuerdo del Pleno:
-Alegación 1.- Las presentación de las modificaciones de presupuesto es de exclusiva responsabilidad del gobierno municipal, que con su incompetencia o incapacidad no ha sabido reflejar en los Presupuestos una previsión real y ajustada de las necesidades. No puede nunca achacarse a quien ejercita derechos legítimos y dentro de los plazos legales, en este caso, el derecho a formular alegaciones.
-Alegación 2.- La propuesta de modificación presupuestaria, (punto 13 del orden del día) cuando se presenta como en este caso a continuación de la aprobación inicial del presupuesto, (punto 12 del orden del día) es una incongruencia que carece de sentido común y solo se explica como parte de una maniobra financiera para eludir criterios y preceptos fijados por Ley, en la aprobación del Presupuesto.

-Alegación 3.- Siendo que el presupuesto de 2006 con 5 modificaciones presupuestarias ha estado prorrogado hasta la celebración del Pleno del pasado 27 de septiembre, donde se aprueba inicialmente el Presupuesto municipal de 2007, parece razonable establecer que la propuesta de modificación presupuestaria actual no ha de ser la 6 / 2007, con referencia al presupuesto prorrogado de 2006, sino la 1/ 2007 con referencia al presupuesto inicialmente aprobado de 2007, salvo que sirva para soslayar criterios y preceptos fijados por Ley.
-Alegación 4.- La modificación propuesta elimina partidas del presupuesto, concretamente las referentes a la “Analitica aigua fonts no urbanes”, “Oficina de Sostenibilitat”, Estudi implantació energies alternatives”, “Estudi per potenciar l’ús d’energies renovables”, las cuales corresponden a servicios que se prestan, y/o servicios que se preveían prestar, así como estudios de todo punto necesarios en la sociedad actual con amplias carencias energéticas.

La supresión priva a Viladecavalls de disponer de servicios y estudios que mejoran su calidad de vida.
-Alegación 5.- La propuesta de supresión de las partidas presupuestarias de los servicios y estudios citados en la alegación anterior, viene avalada en su vertiente técnica por el Sr. Toni Florido Reyes, "Cap de l’Àrea dels Serveis Técnics de Territori", siendo que la vinculación laboral del mismo es irregular, ya que no ha pasado por el Pleno municipal como es preceptivo.
De igual manera, siendo manifiestamente pública su vinculación a CIU y la contratación realizada a dedo por el alcalde, a falta de mayor conocimiento, su propuesta esta afectada de partidismo y es de dudosa validez, máxime cuando la técnica competente en Medio ambiente no la suscribe.
Alegación 6.- La argumentación relativa al incremento de crédito para la adquisición de equipos informáticos, realizada por el cargo de confianza y comisario político de CIU el Sr. Roger Mestre, es radicalmente falsa, porque si al equipo de gobierno estuviera por dar verdaderamente un servicio optimo al ciudadano y dotar de herramientas “potentes” al Ayuntamiento, no habría retirado mezquinamente las líneas de teléfono a los concejales del PSC, ERC, IC-V, mientras que los de CIU y el PVA, la tienen sin control alguno. No fuera prohibido so pena de multa, el aparcar en el espacio previsto a los concejales del PSC, ERC, IC-V, no negaría el acceso a las dependencias municipales, no obstaculizaría el acceso a la información, no dilataría las respuestas…
Alegación 7.- En la modificación presupuestaria se contemplan ingresos procedentes del patrimonio municipal, concretamente una parcela conocida como la del Soriano, de la que no se ha informado nunca de su situación irregular, siendo que el proceso seguido para su venta no ha sido de subasta pública.
Las amplias dudas suscitadas sobre la legalidad del proceso seguido y su venta llegan el punto de considerar presuntas imputaciones de responsabilidad a miembros del actual gobierno municipal y más concretamente su alcalde Sebastián Homs.
Alegación 8.- La propuesta de ingresos por la venta de patrimonio Municipal de suelo por valor de 232.900€ (parcela conocida como la del Soriano) y de 287.746,55€ (expropiaciones forzosas de Fomento IV Cinturón) no se destinan a la obligación del Ayuntamiento de utilizar esos ingresos en su totalidad a la conservación y ampliación del patrimonio municipal del suelo. Esta obligación viene impuesta por el artículo 276 y 280 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992.
Estos artículos, declarados expresamente vigentes por la Ley 6/1998, de 13 de abril, tienen carácter básico y ordenan que los bienes integrantes del patrimonio municipal del suelo constituyen patrimonio separado de los restantes bienes municipales y que los ingresos obtenidos por su enajenación se deben destinar a la conservación y ampliación del mismo. La interpretación de esta norma no ofrece lugar a dudas.
La Ley establece que el patrimonio municipal del suelo debe funcionar como patrimonio separado, como un conjunto de bienes afectados al cumplimiento de un fin determinado, fin que no es cualquiera de los que la Corporación municipal ha de perseguir, y quiere que el producto de las enajenaciones de terrenos del patrimonio se destine no a cualquier fin, por loable o razonable que sea, sino el específico de la conservación y ampliación del patrimonio municipal del suelo. Y tamaña claridad legislativa sólo podría ser modificada por expresa previsión legislativa en contrario, que de momento no se ha producido.
Por lo expuesto, se solicita:
La NO APROBACION DEFINITIVA de la “Modificació del pressupost nº 6 / 2007” y la elaboración en su caso de un nuevo texto de modificación presupuestaria, que se ajuste a Derecho y Ley.

La sospecha de una decisión improcedente con la empresa SERVICOM, persigue al alcalde, que aún no ha dado explicaciones de los hechos

http://viladecavalls-francisco.
El pasado 5 de septiembre el digital “La Veu de Viladecavalls” formulaba públicamente unas preguntas al alcalde relacionadas con la recusación o quebrantamiento de contrato a la empresa SERVICOM, adjudicataria del servicio de comedor de las escuelas públicas y municipales de la localidad.

Lo que parece haber sido una decisión municipal de CIU para favorecer intereses de personas relacionadas con su partido, es decir mercadeo de favores y quizás..,prevaricación si se confirman los abundantes rumores, ha tenido un eco fugaz en la prensa comarcal. En el municipio ERC ha requerido información de la que no parece haber quedado satisfecha, y el PSC en el Pleno del pasado 27 de septiembre solicita información escrita de las razones del alcalde.
A la vista todo hace suponer que si SERVICOM recurre a los tribunales, se sumaran nuevas indemnizaciones al presupuesto, pero las explicaciones del alcalde aún no se han dado y el permiso para tener acceso al expediente de adjudicación de la nueva empresa, sustituta de SERVICOM, tampoco.

Lo que si es público mediante anónimo repartido en las distintas escuelas de Viladecavalls, el primer día lectivo, es el conflicto. La octavilla -que se reproduce parcialmente sin más pretensión que la informativa- comenta: “SERVICOM... Despedidos y Humillados. El pago de favores por la anterior campaña electoral provoca el cese del catering de la escuela a favor de la empresa de afines a CIU. El reparto del pastel del catering del Rosella, IES y Roc Blanc sin ningún tipo de concurso público...”. Como colofón 4 fotos de miembros del ejecutivo municipal: Sebastián Homs, Paco Vega, Regina Parellada y Esperança Peralta.
Parece que al alcalde se le ha ido la mano, sin meditar demasiado bien que hacia, y el no dar explicaciones cuando suena abiertamente la posibilidad de una maniobra para favorecer desde el ayuntamiento el lucro de terceros, da que pensar. De hecho consultando el nivel de respuestas al escrito de “La Veu de Viladecavalls” se puede aquilatar la dimensión social que comporta el tema. Sea como sea, hay varias certezas indiscutibles:
1.Se rompe una adjudicación de forma unilateral por el alcalde, y aún es la hora de que explique sus razones. Ni informa ni facilita el acceso a la información.
2. La contratación de una nueva empresa es irregular ya que no ha mediado subasta ni procedimiento público de adjudicación.
3. La actitud del ejecutivo municipal y en concreto del alcalde, genera una razonable sospecha sobre motivaciones y procedimientos empleados. Vale la pena para situar el meollo del asunto, entresacar, con el permiso de “La Veu de Viladecavalls” algunas intervenciones de sus lectores:
Anònim dijo... 6 de setembre
..(..) Al SERVICOM sanitat no li ha renovat el Registre de Sanitat per tota una sèrie de irregularitats que posaven en perill la salut dels nostres fills (les actes de la inspectora estan a disposició de tothom a l’ajuntament).
Albert R. dijo... 6 de setembre
Hola!! Els meus fills també van al Rosella i mai sens han queixat del dinar , al contrari, sempre ens han dit que els agrada molt..
Anònim dijo... 6 de setembre
Algú pot respondre a les preguntes?..
Anònim dijo... 6 de setembre
Algú creu que l’alcalde respondrà a les preguntes? Jo no.
Anònim dijo... 6 de setembre
...(..) a Servicom li han fet una marranada molt gran, tot per interessos personals... Volem transparència a Viladecavalls!
Felip dijo... 6 de setembre
Crec que la mare del Rosella que ha fet el comentari li déu ocupar molt temps el saber tot el que fa l'AMPA de la seva escola i no te temps per passejar-se pel poble perquè si ho fes veuria que aquestes preguntes i comentaris (..) se les fa molta gent del poble..
Josep Maria dijo... 6 de setembre
Davant de tots aquests comentaris jo vull trencar una llansa a favor del Sebastià. Jo el conec, no crec que tot això que el poble es pregunta sigui veritat, són únicament rumors. Estic segur que ell donarà respostes.
Anònim dijo... 7 de setembre
...(..) el menjar seria molt bo, ningun no ho posa en dubte,però hi han coses tant important o més que el menjar, i és que tot estigui en condicions optimes en qüestió de higiene i salubritat i les ACTES de la Inspectora estan a disposició de qui realment vulgui veure-les abans de continuar parlant. Els rumors que hagin corregut pel poble els fa qui els vol fer i com l’interessa fer-los, evidentment. I qui els vol fer te proves com les de les ACTES?
Anònim dijo... 7 de setembre
De quina data es l'inspeccio a Servicom?
Anònim dijo... 7 de setembre
...(..) Les actes d’inspecció són a l’ajuntament, podeu anar a averiguar-ho
Anònim dijo... 7 de setembre
l’ajuntament esta obert al mati i jo no arribo a Vila fins les 18h, per això, si algú coneix la data demano que la publiqui. Gracies.
Anònim dijo... 7 de setembre
...(..) nosaltres, l’equip de MicroBac, com a empresa especialitzada en Assessoria Alimentaria i responsables de la correcta gestió de la Seguretat Alimentaria (..) podem garantir que Servicom treballa sota uns estàndards de qualitat acceptables sense presentar cap tipus d’irregularitat en els processos d’elaboració dels aliments que podrien posar en perill la salut dels consumidors (els seus fills).
El motiu pel qual no hi ha hagut una renovació del Registre Sanitari és exclusivament per motius d’estructures físiques de la cuina, condicions que es mantindran també per la pròxima empresa que gestioni l’activitat.
Enric Amiguet i Rovira dijo... 18 de setembre
...(..) estic a disposició de la Veu i de qui cregui oportú, aclarir les falsedats que s’han dit... (..) si voleu saber i contrastar la informació em teniu a la vostra disposició. (..) eamiguet@agbar.es
Anònim dijo... 2 d’octubre
El que està clar és que l'AMPA s’ha polititzat. (..) Mantres tant els nostres fills amb un menjador de poca qualitat