El desinterés del alcalde Sebastián Homs y su socio Paco Vega, privan a Viladecavalls de la escultura de Roc Alabern “Dinosaurio”

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com/

El alcalde de Terrassa, Pere Navarro, presidió ayer el acto de inauguración de la escultura "Dinosaurio", del artista local Roc Alabern. Asistieron entre otras personas, la viuda del artista Montserrat Soler.
La obra que inicialmente fue realizada para la Fiesta Mayor de Terrassa del año 1986, donde fue expuesta, es claramente visible por sus grandes dimensiones, 16 metros de largo, 5 de ancho y 8 de altura y se ha situado en el nudo viario de la carretera n-150 delante del barrio de Vilardell.
Este acto seria solo una anécdota, sino desvelara con claridad la diferencia del talante cultural de ambos Ayuntamientos. Mientras que Terrassa se va nutriendo de un fondo cultural y artístico cada vez más importante, en el que las esculturas colocadas en espacios públicos forman ya un amplio catálogo, en Viladecavalls aún teniendo en cuenta su dimensión diferencial, se trabaja por lo contrario.
Las preocupaciones culturales de CIU de Viladecavalls nunca fueron más lejos, que las de promocionar algunas actividades que siempre tuvieran que ver con la rentabilidad electoral. Ha faltado y falta una política cultural abierta a la ciudadanía, pero CIU es una formación política agotada en si misma, sin trascendencia ni creatividad, en la que su radio de influencia se ciñe al colchón electoral de sus 850 a 1300 electores. Suficientes para que con el PVA gobiernen por el momento, pero no para afrontar retos que impliquen a los más de 7.000 habitantes de Viladecavalls.
Una muestra del desinterés cultural del gobierno de Sebastián Homs, es la perdida de la escultura "Dinosaurio" del reconocido artista Roc Alabern, la cual podíamos disfrutar su presencia, hasta hace muy poco tiempo, en la entrada jardín de la empresa Autotex, situada en el polígono industrial de Can Trias.Al cerrar la empresa el ejecutivo de Sebastián Homs podía haber trabajado para los intereses locales, manteniendo esta obra de reconocido prestigio en nuestro municipio, yermo de elementos singulares. Lugares no faltan.
La realidad es que no ha sido asi, y la responsabilidad recae en la indiferencia y desinterés del alcalde. La presencia en la recolocación de la obra, de Josep Rull, el parlamentario convergente que siempre saca "tajada" de su relación con Viladecavalls, a través de Sebastián Homs, viene a confirmar que quizás se ha dejado perder expresamente una ocasión única para Viladecavalls, en beneficio de Terrassa, una gran ciudad, pero que no es la nuestra.
La alegría de la recuperación pública de la excelente escultura de Alabern, se vuelve tristeza, delante de la poca capacidad operativa, la falta de viveza, el desinterés y también cierta ineptitud, de la que hace gala el ejecutivo municipal que lidera Sebastián Homs.
Terrassa una vez más ha jugado con habilidad sus intereses, y ha obtenido limpiamente el premio a su dedicación y constancia. No se puede decir lo mismo de quienes actualmente gobiernan Viladecavalls, pero que cabe esperar de quienes en vez de resolver problemas, suelen crearlos.
Trabajar para engrandecer el horizonte cultural de Viladecavalls es algo más complicado que subirse el sueldo lo que les ha dado la gana. Trabajar para elevar el nivel cultural de la ciudadanía es algo mas que ofrecer "fideuadas", butifarras, o pica picas, con los que llenar la tripa y adormecer conciencias de una parte de la ciudadanía, como sabemos tod@s, poco exigente.

La Escola Rosella gana un premio, en un certamen escolar convocado por la Generalitat de Catalunya

Los alunn@s del sexto curso de primaria de la escuela Rosella, se han adjudicado uno de los premios del concurso La Mostra007 certamen convocado por el Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
El trabajo presentado se titula "Memores dels avis" consistente en unos programas de radio basados en entrevistas realizadas a personas de la tercera edad residentes en el municipio. El trabajo fue emitido por la emisora de Radio municipal e Internet.
El trabajo es un proyecto que forma parte de un conjunto de actividades y producción de documentos que el colegio está llevando a cabo con los alumnos de ciclos de grado medio y superior.
El programa "Memories dels nostres avis" tiene una duración aproximada de una hora y está dividido en siete capítulos.

Això ja és per riure

http://lluissoler.blogspot.com

/2007/07/aix-ja-s-per-riure.html
Ahir al matí vaig rebre aquesta carta amb remitent de l’Ajuntament signada pel Sr. Francisco Vega. Us convido a que cliqueu la imatge per ampliar-la i a que llegiu amb atenció l’esmentada carta, us asseguro que val la pena:
En resum, en aquesta carta el Sr. Francisco Vega ens ve a dir que les cinc places reservades d’aparcament que hi ha davant de l’Ajuntament només les poden fer servir els regidors de l’equip de govern. Doncs sabeu què? Em sembla perfecte. Una mesura més per diferenciar els regidors de primera categoria -els que sembla que són els autèntics i únics representants del poble de Viladecavalls-, i els regidors de segona categoria –els que sembla que no tenim cap dret com a càrrecs electes i que no som representants legítims del poble de Viladecavalls-.
De fet, he de reconèixer que ahir em vaig fer un fart de riure quan vaig llegir la carta. La vaig trobar boníssima. Em saltaven les llàgrimes de tant riure. Hi ha algunes frases que són autentiques peces dignes de ser parodiades per l’equip d’en Toni Soler al Polònia. Per no allargar-me massa, fixeu-vos només amb el primer paràgraf:
“La zona reservada per estacionar vehicles autoritzats, que hi ha davant de l’Ajuntament, és una zona reduïda que sovint es veu col·lapsada per l’afluència de vehicles de tècnics, regidors o dels propis serveis municipals, creant en moltes ocasions que els responsables de govern i de vegades el propi Alcalde no puguin estacionar els seus vehicles i, per tant, dificulta la seva tasca de gestió habitual.”
Senzillament genial. Ara resulta que estacionar, per exemple, a la zona d’aparcament del carrer Orenetes dificulta la tasca de gestió habitual dels regidors de l’equip de govern i de l’Il·lustríssim. Però alerta, que només se’ls hi dificulta a ells set. Als tècnics i treballadors municipals i als regidors de l’oposició que ens bombin. Doncs sabeu què? Per mi no hi ha cap problema, ja els hi regalo totes les places d’aparcament. Que se les confitin. Jo no tinc cap problema a caminar pel carrer, puc anar amb la cara ben alta i saludar a la tota la gent amb un bon dia. Potser d’altres no poden. Perquè queda ben clar que ara, a l’Il·lustríssim i als regidors de govern, caminar una miqueta els dificulta la seva tasca de gestió habitual. I això no ho dic jo, això ho diu el Sr. Francisco Vega...
Sr. Vega, després de llegir el seu únic escrit al bloc i tot el material electoral del seu partit, li agraeixo l’esforç que ha fet per redactar aquesta carta en un català més que correcte. Jo també seré generós i li respondré en la seva llengua habitual, la llengua castellana, perquè després no vagi dient a la meva esquena que sóc un radical separatista: “Sr. Vega le agradezco la sinceridad que se desprende de su epístola. En ser franco no le gana nadie.”
Recapitulem, perquè la caça de bruixes ja fa dies que va començar. L’endemà de les eleccions, l’Il·lustríssim Sr. Homs ens va cancel·lar el telèfon mòbil a tots els regidors de l’oposició. Una setmana més tard ens va anular les targetes magnètiques que ens permetien l’accés a l’edifici de l’Ajuntament. Actualment, per mirar si tenim correspondència municipal, hem d’entrar escortats per la policia, com si fóssim delinqüents comuns. Fa un parell de setmanes, L’Il·lustríssim i el seu equip de govern ens va reduir la retribució a l’espectacular xifra de 75€ mensuals. Ara, amb aquesta carta, m’informen que la setmana que ve ens multaran els vehicles si els regidors de l’oposició estacionem a les zones reservades d’aparcament de l’Ajuntament per anar a fer la nostra feina (assistència obligatòria als plens, assistència obligatòria a les comissions informatives, revisar els expedients, sol·licitar informació, etc.), és a dir, per exercir de control polític des de l’oposició, una tasca tan digne, legítima i democràtica com la tasca de governar un Ajuntament.
Sí amics lectors, aquesta és la manera d’actuar de l’equip de govern que ha estat escollit democràticament a Viladecavalls. I tot això sense esmentar les represàlies, amenaces i intents d’agressió que han rebut familiars d’alguns dels nostres militants presents a la nostra candidatura, i sense esmentar les acusacions de deslleialtat a CiU que han comportat acomiadaments improcedents d’alguns treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Viladecavalls. Patètic. Lamentable. Trist. I tanmateix, com deia el poeta, la remor persisteix. Els seus esforços són inútils. Potser ells són set i nosaltres som dos, però no podran impedir que fem la nostra feina el millor que sapiguem.
Com que em sembla que a l’equip de govern CiU-PVA aviat se’ls hi acabaran les idees per seguir fent-nos la guitza als regidors d’Esquerra i a la resta de regidors de l’oposició, em permeto la llibertat de proposar-los una sèrie de mesures dràstiques que podrien emprendre des de l’equip de govern i que encara farien més entretinguts aquests quatre anys de legislatura. Algunes podrien ser aquestes:
- Posar una catifa vermella que comenci a les escales d’entrada a l’Ajuntament i que només hi puguin caminar els regidors de l’equip de govern i, per descomptat, l’Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls. Si un regidor de l’oposició la trepitja –ja sigui per descuit o amb premeditació- serà humiliat públicament amb una reprovació de la seva actuació antidemocràtica al següent ple ordinari.
- Espatllar els tres micròfons de la sala de plens que són utilitzats pels portaveus de l’oposició, així hauran de cridar més i es quedaran afònics abans del tercer punt de l’ordre del dia.
- Posar uns elèctrodes que emetin descàrregues elèctriques per quan els regidors de l’oposició posem de manifest al ple qualsevol tema que l’Il·lustríssim no consideri oportú.
- Posar uns botonets sota la taula de l’Il·lustríssim perquè pugui desconnectar els micròfons dels regidors de l’oposició cada cop que ens retira la paraula i/o ens nega el torn de rèplica al qual tenim dret segons la legislació vigent.
-Fer algunes reformes a la sala de plens, al més pur estil de la “Audiencia Nacional Española”. Evidentment, els regidors de l’oposició seríem els elements perillosos que durant tota la sessió plenària romandríem dins l’espai confinat de vidre.
- Un nou viatge a Madrid perquè l’Il·lustríssim Sr. Homs -amb els acompanyants de CiU-PVA que consideri oportuns- negociï una modificació puntual de la “Ley de partidos” amb el President del Govern Espanyol i amb el Ministre de l’Interior Espanyol, per tal de poder il·legalitzar la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Viladecavalls, i inhabilitar de qualsevol càrrec públic els dos regidors –la Glòria i jo- durant els propers 200 anys. Si l’entesa fos bona, fins i tot es podrien plantejar tancar-nos en algun centre penitenciari espanyol i que ens podrim allà els propers 30 anys...
Està clar que faig broma, però és que ja no n'hi ha per menys. La situació que l'Il·lustríssim i el seu equip de govern han generat és tan lamentable que em resulta patèticament còmica. Val més que m’ho prengui a riure...

Les privatitzacions dels serveis bàsics i públics no son bones solucions. Solidaritat amb Barcelona, L'Hospitalet, Esplugues i Cornellà

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com
/2007/07/les-privatitzacions-dels-serveis-bsics.html

Les societats evolucionen, les configuracions polítiques dels estats també, atenent les demandes de les societats, però sembla que les empreses privades que tenen el control de molts serveis bàsics i estratègics d'una societat moderna, no s'adapten a les seves pròpies regles de joc, ni atenent tant al mercat quant s'ha d'invertir, ni adapten la seva oferta a les demandes del consum.

Això es lo que es veu ara a Catalunya i la resta de Espanya amb el conflicte de la llum.No s'han modernitzat lo que diuen, ni executen els seus propis preceptes de servei a la societat i el consumidor, però això era previsible des de que en un temps no gaire llunyà, aquestes empreses elèctriques van ser privatitzades.

Els "mandamases" de l'estat van realitzar aquesta operació de regal d'un servei públic, un be comú bàsic i estratègic, amb una societat en la que casi tot funciona amb l'energia elèctrica.Però després d'un temps de la privatització" els amos" de les elèctriques van demanar mes, i van rebre novament uns quants milions de pessetes per adequar la seva infrastructura. ¿Dons que va passar amb tants calerons? Potser vam ampliar capital, comprar empreses a sud-america i "sanejar estructures" posant al carrer les plantilles, però sembla que posar al dia les infrastructures, No.

Els governs, uns mes que altres, s'han apuntat al neolliberalisme, volien estar a l'alçada d'altres països, però ni França ni Alemanya, per exemple, actuen d'aquesta manera. Les empreses energètiques als grans països europeus estan a les mans dels seus estats. Òbviament, això es una garantia potser no de funcionament, però si de que els interessos del país, de tots, no depenen de l'estadística de beneficis.

Cal demanar responsabilitats tant a FECSA-ENDESA com a RED ELÈCTRICA ESPAÑOLA, però també sembla oportú la demanda del mateix a les actuacions dels governs amb relació al control que s'ha de exigir i la gestió que han de realitzar aquestes empreses privatitzades, de gestió autònoma, però que afecten al país, les poblacions i els ciutadans.

La privatització deixa a les mans de la gent dels diners, el nostre benestar, però fins i tot aquesta decisió segur que va anar acompanyada de mesures de control. Dons s'han de aplicar i no precisament quant la llum peta.

Una mala conclusió seria que al finalitzar aquesta situació, les mobilitzacions publiques i raonables, -la llums es essencial al nostre model de vida- i el restabliment de la normalitat, els "amos" de les elèctriques s'aprofitaran una vegada més demanant subvencions o incrementant les tarifes de preus. Que naturalment justificarien amb la necessitat de "renovació de xarxes e infrastructures" Al temps.

18 de Juliol, 71è aniversari de la sublevació militar d'una part de l'exercit, traicionant el jurament de fidelitat constitucional a la República

http://viladecavalls-francisco.blogspot.
com/2007/07/18-de-juliol-71-aniversari-de-la.html
Cal aclarir d'entrada que els exiliats de l'oposició republicana, els treballadors antifranquistes, els partits i els sindicats, mai han festejat el 18 de Juliol. Aquesta es la data de la sublevació feixista. Pel contrari, el 19 de juliol va ser quan els sindicats obrers, els treballadors, els partits d'esquerres, les forces populars.., van sortir al carrer i enfrentarse a les forces militars reaccionaries, i en molts casos (Barcelona, València, Madrid…) van guanyar la batalla a la rebel·lió, sense mitjans, amb el coratge dels sentiments i el valor de defensar les llibertats col·lectives.

Durant anys la data del 19 de juliol va tenir per molts dels que des de la clandestinitat, o l'anonimat lluitaven i ens oposaven a la dictadura de Franco, un compromís de reafirmació de valors i objectius socials ineludibles. Mai va faltar amb aquest anys que ara molts "demòcrates de tota la vida" assumeixen com a propis, i altres no volen sapigué res, la octaveta, el full, recordant l'univers carcelari i la falta de llibertats d'aquella Espanya (sense distincions dels territoris) que patien la repressió del Sindicat Vertical, la Falange, els Ajuntaments feixistes, el Somaten, la Guardia Civil, els grisos, i els informador, chivatos i panxes plenes, dels adeptes al regímen.

Franco i els seus acòlits ho sabien, per això ells també li donaven una rellevància especial, dons sempre hi havia les manifestacions dels gregaris a l'estil de les grans concentracions hitlerianes, però a l'espanyola, es a dir, molts ignorants de cultura social portats dels latifundis per la gent de Falange i el Sindicat Vertical, aprofitats de tota mena que constituïen "la massa social del regímen " i les dones dels feixistes, ben numeroses i amb molts avaloris. Tots puntuals a la cita, després de la sortida de la missa.

Els que no hi participaven tenien altres opcions, a Catalunya, les platges eren plenes de gent treballadora, ja que es feien excursions amb qualsevol tipus de mitja de rodes(bus, camions descoberts, etc.) la Guardia Civil en dia tan important no demanava papers, ni parava. Els que no van viure això poden recórrer per il.lustrarse al NODO. A més a més el paternalisme franquista va instaurar una paga econòmica anomenada del 18 de juliol, per mantenir el record del "glorioso alzamiento nacional"viu entre el poble i lligat al record dels diners. Formula que saben tots dona èxits.

Amb altre moment continuaré.., aquests records s'han fet presents al llegir amb uns dies de retard, el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) d'aquest any. M'agrada l'estil i el contingut fins al punt que el reproduiré, penso que l'Ideal republicà s'hauria d'assumir mes activament per part de l'esquerra en general i el socialisme en concret. El possibilisme necessari, no hauria de minvar una de les idees força del socialisme ibèric des de el seu inici.

"La JSC reitera el seu compromís amb la recuperació i el reconeixement de la memòria dels defensors i defensores de la democràcia i la República.

La Joventut Socialista de Catalunya considera plenament representatius del seu projecte els valors de la II República i reprova tot allò que va significar la dictadura feixista imposada pels vencedors de la guerra en tant que antítesi dels valors i el projecte republicà.

La República va significar pau, el cop d’Estat feixista va significar guerra i un llarg període de dictadura sagnant i repressora.La República va suposar llibertat i democràcia, un període de llibertat que mai fins aleshores havia conegut la nostra societat.

La guerra i la dictadura van suposar un retorn a l’opressió.La República va treballar per una societat més igualitària, una societat en que tothom tingués les mateixes oportunitats per a desenvolupar les seves potencialitats i el seu projecte de vida independentment de la seva classe social o el seu gènere. La dictadura, per contra, es va caracteritzar per una immensa desigualtat social i de gènere.

La República era un règim polític indissociable de la modernitat i del progrés i va fer de la nostra una de les societats més avançades del moment. La dictadura, en canvi, propugnava el retorn al passat i a la seva fi va deixar una societat retardada i tancada en si mateixa, abocada a fer un gran esforç per assolir els reptes que es plantejaven en el darrer quart del segle XX i per adequar-se a un context cada vegada més globalitzat i interdependent.

Pau, llibertat, democràcia, igualtat, progrés aquests eren els valors de la República que la guerra va fer desaparèixer de la nostra societat. Aquests eren els valors pels que van lluitar i pels que van morir tantes i tantes persones.

Perquè no oblidem el seu sacrifici i perquè aquests valors són, també, els nostres continuarem treballant dia a dia per la seva preeminència en la nostra societat. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre millor homenatge.Salut, Socialisme i República!".

Els treballadors de Sony denuncien la direcció de l'empresa

El comitè d’empresa de Sony va presentar el divendres, en un jutjat de Barcelona, una demanda a la companyia pel què considera un incompliment del pacte de millora.La denúncia s’ha presentat just després que la direcció de Sony, el comitè d’empresa i la Inspecció de Treball de la Generalitat s’hagin reunit en un acte de coinciliació que, com era de preveure, no ha portat a cap acord.

El motiu de la denúncia és la mala aplicació dels increments salarials que, a parer del comitè d’empresa, aplica malament la direcció de la companyia i no respecta el pla de millora del conveni del metall de la província de Barcelona. Aquest determina que els increments s’han d’aplicar tant al salari-conveni com als complements personals.

Sempre segons la versió dels treballadors, la companyia sí que aplica l’increment fixat pel salari-conveni, però no ho fa, en els percentatges que pertoca, al complement personal. Aquest complement arriba a ser, en alguns casos, negatiu.

Es preveu que al setembre la justícia es pronuncií sobre la denúncia presentada aquest divendres. En funció del sentit d’aquesta, els treballadors es plantejaran reprendre les mobilitzacions. A la planta de Viladecavalls de Sony hi treballen 2.300 persones

Por la libertad de expresión. Solidaridad con "El jueves"

Desde EL DIARI DE VILADECAVALLS queremos mostrar nuestra más completa solidaridad con los trabajadores de la revista ‘El Jueves’, cuyo último número ha sido secuestrado a instancias del juez Del Olmo de la Audiencia Nacional.

Consideramos este hecho una burla a la libertad de expresión, un acto de censura que únicamente tiende al sostenimiento de una institución obsoleta y parásita, contraria a la racionalidad democrática y a toda propuesta de organización que no pretenda sustentarse en derechos heredados de familia, clan, partido.. la monarquia es en la actualidad un anacronismo de la historia.

Resulta sorprendente que se estén pidiendo los nombres de los autores de la viñeta para poder aplicarles el Código Penal, en los que se prevé la pena de prisión de 30 años, la España reaccionaria no deja de acosar a la ciudadania progresista. Se pretende criminalizar una publicación bajo el supuesto de ultrajes a una institución cuyo mejor destino sería su propia desaparición. ¡Por la libertad de expresión!

A propósito del sueldo del alcalde de CIU y sus concejales, en Viladecavalls

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com
/2007/07/propsito-del-sueldo-del-alcalde-de-ciu.html

La política es una noble ocupación, y más cuando los ciudadanos pueden percibir una buena gestión de la cosa pública. Es importante que los concejales estén bien remunerados, porque se entiende que los que ahí están lo merecen. Pero la política se transforma en algo bastardo cuando es presa de la demagogia y el populismo. Cuando se ocupa de lograr el voto fácil y cuando las promesas son vacías; si además solo se trata de agarrarse a la silla y al sueldo, resulta deleznable.

Se suele decir que lo importante no debería ser lo que ganan, sino si merecen lo que ganan, remitiéndose a continuación al balance del mandato que se supone que los ciudadanos y ciudadanas realizan mediante su voto. Sin duda eso es un buen indicador, pero también una forma de eludir de manera simplista un tema espinoso, equiparando el resultado electoral a un cheque en blanco, para que los ganadores pongan las cifras que quieran y lo gestionen como les de la gana. El dinero público, de los contribuyentes, debe tener una mejor fiscalización que la de usar el “todo vale” por haber ganado unas elecciones.

¿Cuánto cree usted que debería ganar un alcalde y su equipo de gobierno?¿Debería estar en función del número de habitantes?¿Lo debería decidir el pueblo soberano, mediante algún tipo de fórmula o consulta?¿Los concejales que quedan fuera del equipo de gobierno, la “oposición”, ha de tener el mismo tratamiento que los que gobiernan, diferente o ninguno?¿Sería bueno establecer indicadores para saber qué políticos merecen estar mejor pagados y cuáles no?¿Debería decidirse por consenso entre los diversos Grupos Políticos surgidos de las elecciones?...
... No existe respuesta oficial a estas preguntas. "Hay un vacío legal" dicen en la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), mientras que en Catalunya la FMC y la ACM recomiendan mínimo y máximo. El resultado es que cada cual hace arreglo a su particular criterio. Los alcaldes establecen con arreglo a las alianzas, intereses, y la situación política, su sueldo, el de sus concejales y el de los que no lo son.

En el caso concreto de Viladecavalls eso es lo que ha hecho Sebastián Homs. CIU ha sacado individualmente más votos que los demás partidos, pero además tiene la mayoría por la suma del concejal del PVA, Paco Vega. Como tiene la mayoría es alcalde y fija los sueldos, que por otra parte sabe que saldrán aprobados, precisamente porque de entrada tiene la mayoría. ¿Eso es “legal”? sin duda, pero es discutible que sea correcto, y desde luego no es ético.

No es ética la actitud, la conducta, ni la decisión del alcalde de CIU y su equipo de gobierno, porque sin mediar palabra con el resto de concejales del Consistorio, han actuado exclusivamente en su provecho y beneficio decidiendo sobre un aspecto no regulado por la ley, los sueldos que han de cobrar de los dineros del municipio, jugando a priori con el resultado a favor de sus intereses. No hay actuación imparcial. No hay igualdad de trato, ni de criterios de reparto equiparables.

Se ha dado un claro caso de aprovechamiento, en la decisión, al ser tomada sólo por quienes son juez y parte interesada, obviando cualquier otro criterio. Si las decisiones del alcalde fueran sido las de favorecer el erario público rebajando los costes de la representación política del municipio, no habría critica y contaría sin duda con el asentimiento de los Grupos Municipales no adscritos a su gobierno, pero es lo contrario, los costes se han incrementado ampliamente, en número de liberados, en contrataciones de confianza y por tanto en cuantía económica. Luego además de presunta prevaricación, ya que han actuado por y para sus intereses, existe una manifiesta mala fe sustentada en criterios revanchistas de venganza, según cuentan, por la incomodidad política de CIU en lo últimos meses del Consistorio del pasado mandato.

La ausencia de consultas previas a los concejales de la “oposición", trata de menospreciar su legitimidad equiparable a la de cualquiera de los miembros del Consistorio, y quiebra los fundamentos del dialogo democrático. Es la primera vez que ocurre en Viladecavalls, y precisamente cuando el alcalde publicita una campaña de “nuevas maneras de hacer política”, así que esas maneras llevan implícitas la descalificación del oponente político, -la expresión se van a enterar, lo dice todo- la reducción de su marco de actuación institucional de control de las actuaciones de gobierno, –supresión del teléfono y acceso al Ayuntamiento, dificultades con el acceso a la información- y reducir al máximo sus posibilidades de gestión –haberes ridículos por atención y dedicaciones al cargo-.

La Ley de Bases de Régimen Local establece que tras la toma de posesión de los alcaldes, debe acometerse la organización del Ayuntamiento en el primer pleno y determinar las concejalías delegadas y las funciones de cada miembro. Aunque se podría dejar el asunto de las retribuciones para los presupuestos del siguiente año, lo normal es que se incluya en los puntos del orden del día del pleno, eso tiene que ver con la urgencia en algunos casos de acceder rápidamente al cobro de esos dineros, que algunos concejales de gobierno reciben sin dar palo al agua durante el mes, y siempre, para quitar del escenario público este escabroso tema, que puede resultar escandaloso a la ciudadanía.

Eso sí, todo está aprobado por pleno en el que tienen derecho a votar todos los partidos políticos, en Viladecavalls también, pero como ha quedado manifiestamente claro, los Grupos Municipales que no son del “gobierno municipal” tenian las cartas mojadas y se les tomaba el pelo, al tener que pronunciarse sobre una propuesta que les afectaba en la totalidad del mandato, sin haberla comentado, ni participado de la misma, ni consultados anteriormente, y además con resultado condicionado de antemano.

Se trataba de escenificar un acto democrático, cuando la realidad es que se estaba realizando una acción descaradamente dictatorial, totalitaria y perversa. Por eso PSC, ERC e IC-V votaron en contra.

Festa Major de La Planassa 2007

Desde el viernes día 20, se están desarrollando los actos de la Fiesta Mayor de La Planassa de Viladecavalls.
Mañana 22 de julio a las 11 de la mañana un partido de fútbol entre solteros y casados, comprobará el estado de puesta a punto de los colectivos, y a las 14 horas el Dinar, con paella popular, bebida, postres, café y gotas… despedirá la Fiesta Mayor.

Contra el secuestro de “El Jueves”

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com
/2007/07/contra-el-secuestro-de-el-jueves.html

-La portada puede ser un espanto, pero la medida es inútil, porque han conseguido el efecto contrario y porque es arcaica y antidemocrática. La viñeta en sí puede ser un atentado a la inteligencia, pero el secuestro de la revista es un atentado a la libertad de expresión.
-Dudo que el secuestro sea la medida más adecuada. La portada de El Jueves es accesible en infinidad de páginas web gracias a una publicidad de la que, en buena parte, el juzgado Central de Instrucción 6 ha sido el principal agente.
-El juez Del Olmo es el mejor director de marketing que ha tenido El Jueves en su historia. Es una publicidad que no se puede pagar. Si el "Rey" o cualquier persona se ofende, que está en su derecho, debería poner una denuncia como cualquiera.
-Las personas públicas, como lo son los miembros de la familia real, por el hecho de serlo deben soportar una mayor incidencia de la libertad de expresión, que se puede traducir en mayores críticas. Del Olmo hace una interpretación extensiva del delito de injurias a la Corona y vuelve a una idea restrictiva de la libertad de expresión, sin la que no hay democracia.
-Los "Príncipes" no dejan de ser personas titulares de una institución pública y, por tanto, también deben estar sometidas a crítica, si se sienten afectados, pueden acudir a los tribunales.
-La medida es desproporcionada, puesto que afecta a toda una publicación y, por tanto, al derecho a la información, cuando en caso de haberse producido algún hipotético delito sólo cabría achacarlo a personas físicas.-Aun en el supuesto de que hubiese habido extralimitación, o un posible atentado al honor, o un posible delito de ofensas, la vía adecuada sería la demanda judicial, nunca el secuestro de una publicación.
-Es incomprensible que se esté actuando contra algo referido al humor y no se esté actuando contra cosas auténticamente alevosas para la sociedad, como por ejemplo los salarios.
-El secuestro de la revista es un "atentado" contra la libertad de expresión cometido por el "búnker judicial" que deja a la Justicia en mal lugar. La decisión del juez Del Olmo demuestra "la debilidad" de la institución monárquica y la "complicidad" de la judicatura con la Corona.
-La prohibición de difusión de la revista, así como la orden de identificación de los autores de la viñeta pedida a la publicación, sin una sentencia emanada de un proceso judicial previo, no son procedimientos aceptables ni propios de una democracia moderna. La orden del juez Del Olmo es una sanción cautelar y menoscaba el derecho a la libertad de expresión aun cuando se trate de una caricatura.
Una revista satírica está para satirizar la vida pública, desde la política, la iglesia, las instituciones o al vecino de al lado, pero parece que existen instituciones que están por encima del bien y del mal. Es una regresión en las libertades y un hecho grave en sí mismo y por el precedente, que puede generar autocensura en los medios hacia ciertas instituciones.
Estas cosas dan que pensar -como las actuaciones de CIU y su alcalde Sebastian Homs en Viladecavalls- sobre el grado de libertades y garantias del actual momento democrático, aumque siempre puede salir alguien que "desde su pretendida imparcialidad e independencia" opine que es lo que se puede esperar que diga un rojo convencido, de izquierdas y republicano.

Alguns apunts sobre les retribucions i indemnitzacions (IV - final)

http://lluissoler.blogspot.com
/2007/07/alguns-apunts-sobre-les-retribucions-i_19.html
Podeu consultar la primera part de l’article aquí.
Podeu consultar la segona part de l’article aquí.
Podeu consultar la tercera part de l’article aquí.

No és correcte que hi hagi càrrecs polítics amb sous molt per sobre de les seves responsabilitats. Però tampoc no és correcte que hi hagi càrrecs polítics als quals els costa diners fer la seva feina.

A Viladecavalls, els regidors de l’oposició no disposem ni de les eines, ni d’una retribució adequada per poder fer la nostra feina. L’endemà de les eleccions l’Il·lustríssim Sr.Homs va anular el telèfon mòbil del consistori als regidors de l'oposició. Els set regidors de govern el mantenen. En el meu cas, només amb les trucades que he de fer amb el meu mòbil personal per complir la responsabilitat que m’ha estat atorgada a les urnes, ja no em surten els números. Això sense tenir en compte despeses per desplaçaments, ni l’assistència a actes i reunions diverses com a membre del consistori. No us enganyo, els números no surten.
És en aquestes circumstàncies quan una llei que reguli les retribucions es fa indispensable per assegurar uns drets mínims a tots els regidors. Perquè els polítics que governen han de tenir el dret a una retribució digne, però els que estan a l’oposició també hi tenen dret. Com a mínim haurien de tenir dret a rebre una indemnització per cobrir les despeses associades al càrrec polític per garantir que puguin fer la feina ben feta. A Viladecavalls, aquest mínim no es compleix.
Sóc regidor a l’oposició i hi perdo diners. No obstant, si algú es pensava que reduint-nos la indemnització frenarien la nostra activitat política, aquest algú va ben equivocat. Això no ens aturarà. Ho deia la Glòria l’altre dia, dirigint-se a l'Il·lustríssim durant el passat ple de constitució: “Ara, des de l’oposició, la nostra feina serà de control, d’una manera seriosa i contundent i, si cal, de denúncia d’actituds que excedeixin el seu càrrec. No ho dubti, estem i estarem aquí, amb ganes de treballar per al poble, complint les nostres obligacions, però també exigint els nostres drets.” Aquest és el nostre compromís amb les 412 persones que van votar Esquerra. Res ni ningú podrà evitar que el portem a terme. És el mínim que podem fer per la gent que va confiar amb la nostra candidatura.
Quan em vaig posar en política, ningú em va dir que seria un camí fàcil. Tot el contrari. Però, a diferència d’altres persones, jo no estic fent política per guanyar diners a costa dels altres. No em vaig posar a fer política cercant poder per obtenir-ne beneficis personals i oferir a canvi tractes de favor. Si faig política, és per assolir el que jo crec que és el millor pel nostre poble i pel nostre país: justícia social, igualtat, benestar, prosperitat. Aquests són els objectius. La independència no és un objectiu; és el mitjà per arribar-hi.
Oposició és control polític. Per tant, finalitzo aquest capítol sobre sous i retribucions fent un resum de les despeses en càrrecs polítics que està generant el pacte de govern CiU-PVA a Viladecavalls:
- Dos càrrecs electes a dedicació exclusiva (Il·lustríssim Sr. Homs, Sr Vega)
- Un càrrec electe a dedicació parcial (Sra. Parellada)
- Quatre regidors amb delegacions de govern que perceben indemnitzacions. (Sr. Valero, Sr. Raso, Sra. Peralta, Sr. Griera)
-De moment, tres càrrecs de confiança política a dedicació exclusiva (Roger Mestre, Josep Faure i Antoni Florido) dels quals en aquests moments desconec les seves funcions i responsabilitats reals dins el consistori, així com desconec la seva retribució anual. He escrit "de moment" perquè ara n’hi ha tres, però no m'estranyaria gens que més endavant n’hi hagi més.
Com a tot arreu, hi ha gent que es mereix el sou que percep i hi ha gent que no se’l mereix perquè no se’l guanya. D’aquí quatre anys comprovarem si els sous assignats als càrrecs polítics de l’equip de govern CiU-PVA són o no són merescuts. Des d’aquí llanço un avís a tots aquells i aquelles que estan fent i/o pensen fer de la política el seu modus vivendi. Cal que tinguin present que tot càrrec polític o de confiança té data de caducitat. Cada quatre anys toca examen i tots aquests càrrecs continuaran, o no, en funció de la decisió dels electors/res. Per tant, si el 2011 la ciutadania creu que aquests càrrecs no s’han guanyat el sou, la mateixa ciutadania pot exercir el seu dret a vot per fer-los fora i buscar-ne uns altres. El compte enrere ha començat.

Estado de la Plaza del Roc Blanc

Estado actual de la jardinería y el sistema de riego, de algunas partes de la Plaza del Roc Blanc de Can Trias, cuando solo ha pasado un año desde su remodelación.
Ahora ya no es tiempo de promesas ni elecciones, pero si de gestionar bien las propiedades públicas. La falta de atención esta acabando con las enredaderas y con las tuberías de riego, que son carisimas.

El gobierno municipal de Sebastián Homs y Paco Vega ¿que hace además de cobrar suculentos sueldos?.

El Suprem avala la condemna a mort a Puig-Antich, l'Ajuntament de Viladecavalls va demanar la revisió de la sentencia perquè no va tenir judici just

En la resolució notificada avui, després d'anunciar-se la decisió el 13 de juny, l'Alt Tribunal indica que "tampoc en aquesta segona ocasió (...) la Sala considera que s'hagin aportat nous fets o proves conduents, diferents de les que ja va conèixer i va enjudiciar el Tribunal sentenciador, amb la qual cosa trenca en la seva mateixa base l'acció revisora". L'acte compta amb dos vots particulars discrepants dels magistrats José Luis Calvo Cabello i Ángel Juanes Peces, que sostenen que sí han quedat acreditats fets nous.
El Tribunal Suprem creu que "no existeixen nous elements probatoris indubtables que puguin ser considerats suficients per qualificar com evidentment errònia" la decisió de la sentència del Consell de Guerra per la qual l'anarquista Salvador Puig Antich va ser condemnat a mort i executat el 1974. Així s'indica en un acte de la sala militar del TS en què es denega, per segona vegada, als familiars de Puig Antich l'autorització per interposar recurs de revisió de l'esmentada sentència.
El barceloní Puig Antich, un jove anarquista del Moviment Ibèric Llibertari (MIL), va ser ajusticiat pel mètode del garrot vil el 2 de març de 1974, després de ser condemnat com autor de la mort a trets del subinspector de policia Francisco Anguas quan suposadament anava a detenir-lo per la seva presumpta participació en l'atracament a un banc de Barcelona.

La tesi que sostenen les germanes de l'anarquista és que els trets que van matar al policia el 25 de setembre de 1973 no van ser efectuats per Puig Antich i que la mort es va produir durant un tiroteig en què van participar altres membres de les Forces de Seguretat. Les germanes van proposar una prova de reconstrucció infogràfica del crim imputat al jove que va ser portada a terme pel TS el passat 27 d'abril, la qual, segons el Suprem, no és una prova nova, ja que en la vista celebrada el 1974 "ja es va utilitzar un croquis o descripció de les accions i possibles moviments, sent nou únicament el suport informàtic". Respecte a les declaracions dels doctors Ramón Barjau i Joaquim Latorre Martí, que asseguren que el cos de l'agent presentava almenys cinc orificis per impacte de bala i no tres com diu l'informe oficial de l'autòpsia, la sentència assenyala que "no es desprenen certeses plenes que puguin ser caracteritzades com nova prova determinant d'un nou fet".

El magistrat Àngel Juanes indica en el seu vot particular que Puig Antic "no va tenir un procés just, la qual cosa no prejutja la licitud de la seva conducta tant en el pla jurídic i fins i tot en l'ètic". De la seva banda, José Luis Calvo Cabello sosté que l'autorització era ineludible perquè han quedat acreditats dos fets nous, que el policia "va rebre almenys cinc trets, no només, doncs, els tres que es descriuen en la diligència d'autòpsia" i que aquest total de trets va ser efectuat per dues pistoles almenys.
Les germanes de Puig Antic han promogut per segona vegada la revisió d'aquest procés davant el Suprem, després que els fora rebutjat el que van presentar el 1994, coincidint amb el 20è aniversari de la mort del jove anarquista.

1er. Ple de la Era Sebastià Homs: irregularitats, carències democràtiques i il•legalitats

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com/2007/07/1er-ple-de-la-era-sebasti-homs.html

El Ple extraordinari del dijous 12 de juliol de 2007, sense dubtes passarà a l’historia política local del poble, per moltes coses, entre altres, les escasses o nul·les garanties democràtiques que va tenir l’oposició pel desenvolupament de la seva tasca.
L’ordre del dia de 31 punts, va arribar el 6 de juliol a la tarda, el mateix dia de la signatura del secretari, i cap dels punts de l’ordre del dia s’havien tractat amb l’alcalde, ja que des de les eleccions fins al moment del Ple, no va existir cap reunió de cap tipus, ni trucades ni res. Des de el 27 de maig fins al 12 de juliol el silenci, trencat només per les actuacions de revenja de l’alcalde que sortien a la premsa comarcal.

L’ambient i les consignes dels governants municipals es poden resumir amb “a l’oposició ni aigua”, ja que curiosament el dissabte 7 de juliol, ja era Festa major, el diumenge 8 també, i el dilluns 9, la mateixa cosa, així que el primer dia hàbil per consultar la documentació va ser el dimarts 10. Però el camí de pedres només començava.

Certament havia documentació del Ple ha disposició dels regidors, però no tota la documentació, ni totes les propostes, quan la qüestió està perfectament recollida al DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, al Capítol 1, Article 164.1 “Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 164.2 b) “Es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres.”

Mes concretament a l’article 98, apartat b, entre altres coses diu.., ”La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s’escau, la votació, ha d’ésser a disposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l’expedició de la convocatòria.”

A la tarda, a les 18 hores, hi era la reunió mal anomenada de portaveus, ja que no podia ser Junta de Portaveus oficial, perquè precisament a l’ordre del dia , punt 5, figurava “Proposta d’acord sobre la constitució dels grups politics municipals i nomenament dels seus portaveus”. Es evident dons que el títol de la reunió no tenia cap caràcter determinant, i molt menys es pot al·ludir al supòsit de que si bé no hi eren constituïts el Grups Municipals, si ho estaven els portaveus; com es veuria al Ple, a les instancies dels divers Grups Municipals sol·licitant la constitució, nomes els socialistes concretaven el nom del portaveu.

El fet barroer, lamentable i estúpid de la suspensió de la reunió per l’alcalde Sebastià Homs, sense tenir en compte els drets de l’oposició i la funció de l’òrgan, essencialment de representació política, però recollit a l’ordenament jurídic de aplicació local, la carència de sentit comú, la airada reacció de l’alcalde no tenia justificació formal., li agradés o no la presencia dels dos representants de IC-V.

Menys sentit te quan encara no havia el portaveu socialista, que sí estava designat, i que a les 18 hores i tres minuts va arribar, va trucar i va trobar-se amb la resta de representants polítics que sortien de l’ajuntament. Al representant del PSC, l’alcalde no li va donar possibilitats, ni explicacions..

La situació documental va millorar una mica el mateix dia del Ple, el 12, però sense arribar mai a tenir el dossier ordinari dels temes i les propostes de l’ordre del dia, com es norma; on queda pales tota aquesta anormalitat es al mail que davant de les carències s’envia des de l’ajuntament a tots els regidors del Consistori, a les 13.40 hores, amb una presentació que textualment deia “Al efecte que disposeu de tota la informació que es tractarà en el Ple extraordinari d’avui us adjunto arxiu amb una preacta on consten redactades totes les propostes de l’ordre del dia.” Faltaven nomes 5 hores pel començament del Ple.

Del transcurs del Ple s’ha parlat i es parlarà durant temps, però concretant carències, e irregularitats de funcionament democràtic, assenyalar no ja la prepotència de l’alcalde, i les seves actituds totalitàries, no el que va treure la paraula una vegada al portaveu socialista i un parell al de IC-V, el pitjor es que no va respectar els drets d’intervenció i rèplica dels portaveus dient amb cinisme que “l’alcalde modera el debat”.

Veritablement aquesta afirmació la recull l’article 107.4 “Corresponen al president o presidenta les facultats d’ordenació i de direcció dels debats”, però va oblidar deliberadament, el 107.3 “Tots els membres de la corporació tenen dret a intervenir en els debats d’acord amb les regles d’ordenació i d’intervenció establertes pel ple, les quals han de garantir la màxima participació” aquet article es complementa amb el ROM on queden ben establert, els drets de rèplica dels regidors.

Amb les propostes de l’oposició sobre alguns punts, demanant la retirada, explicacions, etc. va fer el mateix, ignorar-les deliberadament, quan l’article 107.2 diu explícitament “Si s’hi han formulat vots particulars o esmenes, aquestes s’han de debatre en primer lloc i després passar a la discussió del dictamen o l'informe.” Es va negar i va dir pretensiosament que “ells eren 7 i els altres 2” referint-se als divers Grups Municipals a l’oposició. Ningú respecte a la llei, però si utilitzar-la amb el seu benefici. Això es diu feixisme.

Al final dels 31 punts, finalitzat l’ordre del dia, l’alcalde va donar peu a veure el seu tarannà. No va aixecar la sessió i va anunciar que es debatríem dos punts més, els punts no eren qualsevol cosa, l’ampliació del polígon de Can Mir i l’aprovació del projecte de l’empresa FILVISA, aquí va ser quan el portaveu socialista va aixecar-se i sense veu airada li da dir a l’alcalde que considerava que al Ple no se donaven garanties de funcionament democràtic. Efectivament, l’article 103.4 ho deixa molt clar “En el cas de les sessions extraordinàries, no es poden tractar assumptes que no s’han inclòs en l’ordre del dia”, d’acord amb això l’alcalde va cometre obertament una il·legalitat.

Els dos regidors del PSC van sortir, i els de IC-V no van sortir paro també varen aixecar-se. Els de ERC van continuar al Ple, denunciat la situació. Però encara es va donar altra situació poc democràtica amb el dret d’assistència pública al Ple. Una vegada fora de la sala, el portaveu socialista va poder constatar per diverses persones, que no es donava accés a la sala del Ple , ja que la policia municipal sembla ser que tenia instruccions. Això encara es més trist.

Les promeses de participació de la ciutadania fetes per CIU varen quedar desmentides per la realitat. Segurament l’alcalde va pensar que la gent podia arribar a manifestar el seu malestar i va voler tancar aquesta possibilitat. Cal dir que fonts convergents van explicar que s’havia mobilitzat per recolzar a l’equip de govern. Aquets si eren dintre.

Amb això també es va incorre en anormalitat democràtica donat que l’article 156.1, ho reconeix “Les sessions del ple de les corporacions locals són públiques”.

Alguns apunts sobre les retribucions i indemnitzacions (iii)

http://lluissoler.blogspot.com/2007/07/alguns-apunts-sobre-les-retribucions-i_18.html

Podeu consultar la primera part de l’article aquí.
Podeu consultar la segona part de l’article aquí.
ACORDS DE PLE:
Quart.- Aprovar la quantitat de 750.-€ mensuals en concepte d’assignacions per assistència a les sessions de Junta de Govern Local, dels Regidors que siguin membres de la mateixa i no tinguin reconeguda dedicació exclusiva ni parcial.
Cinquè.- Aprovar la quantitat de 675.-€ mensuals en concepte d’assistència a les reunions o actes propis de l’exercici de la delegació, dels Regidors que no tinguin reconeguda dedicació exclusiva ni parcial,i no formin part de la Junta de Govern Local.
Sisè.- Aprovar la quantitat de 150.-€ en concepte d’assignacions als Regidors en concepte d’assistència a les sessions de Ple, sigui ordinària o extraordinària.
Aquesta quantitat serà abonada a tots els Regidors tret de a l’Alcaldia Presidència del primer tinent d’alcalde i del Segon tinent d’Alcalde.
RECOMANACIONS ACM:
Quart.- Els regidors amb delegacions expresses, amb dedicació exclusiva o parcial, percebran, atenent a les tasques efectivament delegades, entre un 30% i un 60% de la quantia assignada a l’alcalde o alcaldessa.
Cinquè.- Aquells membres de la Corporació local que no tenen ni dedicació exclusiva ni dedicació parcial rebran per l’assistència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de l’Ajuntament, en concepte d’indemnització pel lucre cessant en l’exercici de les tasques públiques, 170€ per sessió quan es tractin d’òrgans executius, tals com el Ple o la Junta de Govern Local i 48€ per sessió quan es tracti d’altres òrgans col·legiats no executius, tals com les Comissions Informatives.
Molt bé, fem una mica de números per poder comparar les recomanacions amb els acords presos. Els 750€ mensuals multiplicats pels 12 mesos de l’any fan un total de 9000€ bruts anuals, xifra que equival a un 21% del sou de l’alcalde.

Si fem el mateix pels 675€ mensuals, obtenim 8100€ bruts anuals, un 19% del sou de l’alcalde. En ambdós casos hi hem de sumar els 150€ per sessió plenària corresponents als sis plens ordinaris que es celebraran a l’any (no tinc en compte els extraordinaris), que sumen un total de 900€ anuals. Per tant, tenim com a mínim 9900€ bruts anuals a cobrar pel Sr. Valero i el Sr. Raso i com a mínim 9000€ bruts anuals a cobrar per la Sra. Peralta i el Sr. Griera.

En aquest cas, els regidors de l’equip de govern percebran aquests imports en concepte d’indemnització per dedicar una part del seu temps a realitzar la totes les tasques polítiques sota la seva responsabilitat. Res més a dir. Malgrat la desviació inicial del sou de l’alcalde a partir del qual es fan tots els càlculs, considero que les retribucions es troben dins els límits de la recomanació.
Finalment, fem números per les retribucions que percebrem els regidors de l’oposició. A 150€ per ple, amb una periodicitat bimensual dels plens surt a 75€ mensuals. Si suposem sis plens anuals, es tracta de 900€ bruts anuals, és a dir, deu vegades menys que un regidor de govern no membre de la junta de govern local.

Aquí si que no es compleixen les recomanacions de l’ACM. Diguem-ho clar. I no em refereixo als 20€ de diferència entre els 150€ de l’acord de ple i els 170€ que es proposen a la recomanació, tot i que si el sou anual de l’Il·lustríssim alcalde s’ha desviat 2.800€ a l’alça respecte la recomanació, és ridícul fer una reducció de 20€ per regidor i per sessió. Em refereixo a la inexistència de la indemnització per la nostra assistència als òrgans col·legiats no executius, tals com les comissions informatives, les juntes de portaveus i altres reunions de treball.
L’Il·lustríssim Sr. Homs menteix quan assegura que les retribucions s’ajusten a les recomanacions de les associacions de municipis. Com he demostrat comparant les xifres, les retribucions de l’equip de govern s’ajusten a l’alça -amb desviaments de fins a 2.800€ anuals- però les retribucions de l’oposició són tan baixes que no s’ajusten.

Aquí hi ha la mentida. Posem un exemple. Si en un mes es realitzessin una comissió informativa d’àrea tècnica, una comissió informativa d’àrea de serveis a les persones, una comissió informativa de ple i una junta de portaveus, l’ajust retributiu que l’Il·lustríssim Sr. Homs ha decidit provoca que cada regidor de l’oposició no percebi 192€ que hauria de rebre segons la recomanació de l’ACM (48€/comissió multiplicat per 4 comissions).

Em sembla que l’enganyifa del Sr. Homs és significativa si tenim en compte que les comissions informatives de ple i les juntes de portaveus són obligatòries per llei, però que els regidors de l’oposició no serem indemnitzats per assistir-hi, ni tampoc serem indemnitzats per invertir el temps que sigui necessari en documentar-nos i preparar prèviament les comissions i el ple.
El temps de les persones val diners, i això es compleix igual tant si ets regidor a govern com si ets regidor a l’oposició. Com la immensa majoria de la gent, jo he de treballar per guanyar-me les garrofes. Formo part del personal investigador en formació de la UAB i treballo a dedicació exclusiva. Com la majoria dels joves catalans, sóc mileurista. Les meves responsabilitats com a regidor a l’oposició les porto a terme fora del meu horari laboral, en detriment del temps que podria dedicar a la família, als amics, a les tasques domèstiques o a l’oci.

L’Il·lustríssim Sr. Homs ha decidit de forma unilateral -amb la complicitat del seu soci de govern PVA- que als regidors de l’oposició no se’ns ha d’indemnitzar pel temps que necessàriament hem d’invertir per poder realitzar dignament les tasques polítiques d’oposició que, no ho oblidem, són responsabilitats polítiques tant legítimes i dignes com les responsabilitats de govern.
La passada legislatura, la màxima indemnització mensual d’un regidor a l’oposició podia arribar a 300€ bruts mensuals. Ara s’ha convertit en 75€ bruts mensuals, una quarta part. En aquest aspecte, la capacitat de diàleg i entesa amb els grups de l’oposició i la generositat de l’ex-Alcalde Fèlix Farré contrasten amb les formes nefastes i dictatorials de l’Il·lustríssim Sr. Homs, formes que cada cop s’aproximen més a l’ultradreta espanyola més rància, formes que cada cop més em recorden el PP d’Aznar

Alguns apunts sobre les retribucions i indemnitzacions (ii)

http://lluissoler.blogspot.com/
2007/07/alguns-apunts-sobre-les-retribucions-i_17.html

Podeu consultar la primera part de l’article aquí.
Ahir us comentava que el sou de l’Il·lustríssim Sr. Homs es desvia 2.800€ anuals al seu favor, respecte les recomanacions de l’ACM. També us deia que considero que aquest import frega els límits acceptables de la recomanació retributiva, però alerta a les males interpretacions del que vaig escriure: que consideri 42.800€ anuals una xifra acceptable, no vol dir que la consideri correcta. M’explico.

Com també us comentava ahir, penso que cal encetar un debat urgent des del Parlament per legislar d’una vegada per totes aquest tema amb el màxim consens. És un tema que ens afecta a tots, i a tots els nivells. Sé que les comparacions són odioses, però resulta sorprenent que l’Alcalde de Tarragona -una ciutat amb més de 130.000 habitants- tingui un sou de 40.143€ anuals per dedicació exclusiva (reduïts a 33.284€ per dedicació parcial) i que el sou de l’Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls superi la retribució anual de l’Alcalde de Tarragona... L’existència de legislació al respecte evitaria situacions d’aquest tipus però, ara per ara, no n’hi ha.
ACORDS DE PLE:
Segon.- Aprovar la dedicació exclusiva del Primer Tinent Alcalde, Sr. Francisco Vega i Aragón, que serà retribuïda per la quantitat total de 34.240.-€ bruts anuals quantitat que s’actualitzara anyalment amb l’increment que s’aprovi per al personal al servei de les Administracions públiques
Tercer.- Aprovar la dedicació parcial de la Segona Tinent Alcalde, Sra. Regina Parellada i Canals, que serà retribuïda per la quantitat total de 17.120.-€ bruts anuals quantitat que s’actualitzara anyalment amb l’increment que s’aprovi per al personal al servei de les Administracions públiques.
RECOMANACIÓ ACM:
Tercer.- El Tinent d’alcalde de l’Ajuntament percebrà, com a mínim, el 65% de la quantia assignada a l’alcalde o alcaldessa i si tenen delegació expressa, un 85% del que s’assigna a l’alcalde.
Si feu els números comprovareu que 34.240€ equival exactament al 80% de 42.800€. Com que aquesta retribució es calcula a partir del sou de l’alcalde, en aquest cas la desviació de 2.800€ anuals es converteix en una desviació de 2.240€ anuals (ja que el 80% de 40.000€ -que és el sou anual recomanat de l’alcalde- equival a 32.000€, i la diferència de 32.000€ amb el sou real de 34.240€ són aquests 2.240€).

En definitiva, només vull constatar que es continua arrossegant el desviament a l’alça respecte les recomanacions. No entraré a fer especulacions sobre el per què han escollit un 80% per calcular el sou del primer tinent, i no un 70%, un 65% o un 85% del sou de l’alcalde. Tenint en compte que les recomanacions són per municipis entre 5.001 i 10.000 habitants, i que Viladecavalls en té uns 7.000, que cada lector/a tregui les seves pròpies conclusions sobre quin percentatge, en el seu criteri interpretatiu, és el més adequat.
En el cas de la dedicació parcial de la segona Tinent d’Alcalde tenim que 17.120€ és exactament el 50% de 34.240€. Per tant, simplement s’ha reduït el sou del Primer Tinent d’alcalde a la meitat, un ajust previsible tenint en compte que en un cas es tracta de dedicació exclusiva i en l’altre de dedicació parcial. Per tercer cop, aquí també s’arrossega el desviament a l’alça respecte la recomanació inicial del sou anual de l’alcalde.
En aquest cas tampoc penso entrar a fer demagògia sobre els sous del Sr. Vega i de la Sra. Parellada, però si que vull aprofitar que parlo d’aquest tema per desmentir rotundament tota mena de rumors que van correr pel poble quan Esquerra va formar part de l’equip de govern i que deien que “l’alcalde i la primera tinent d’alcalde cobraven sous similars”. El sou anual de la Glòria Ullés com a Primera Tinent d’Alcalde a dedicació exclusiva va ser d’uns 17.000€ bruts anuals, un sou molt inferior a les recomanacions de l’ACM en proporció al de l’Alcalde, i una xifra molt inferior també comparada amb els sous del Sr. Vega i la Sra. Parellada -de fet, la Sra. Parellada cobra a dedicació parcial el mateix que la Glòria cobrava a dedicació exclusiva-. Mentre Esquerra va ser a govern, la meva companya Glòria Ullés va ser víctima de la demagògia barata sobre aquest tema per part d’alguns adversaris polítics que no van tenir cap mena de problema per escampar mentides sobre aquesta qüestió. Jo no ho vaig trobar gens ètic, i no jugaré a aquest joc.

L’equip de govern CiU-PVA considera que és necessària la dedicació exclusiva del Primer Tinent i la dedicació parcial de la Segona Tinent. D’aquí quatre anys, que cadascú avaluï la feina realitzada pels dos tinents d’alcalde, si han merescut els sous que han cobrat i si la seva contractació ha estat una bona decisió per part de l’equip de govern CiU-PVA.

Alguns apunts sobre les retribucions i indemnitzacions (i)

http://lluissoler.blogspot.com
/2007/07/alguns-apunts-sobre-les-retribucions-i.html

Nota: he dividit aquest article en diversos capítols que aniré publicant durant aquesta setmana. Espero que la seva lectura us serveixi per aclarir dubtes i posicions sobre un dels temes que genera més controvèrsia entre la gent.
Llegeixo a diversos blocs polítics locals comentaris i anotacions sobre les noves retribucions dels càrrecs polítics de l’Ajuntament de Viladecavalls, ja siguin regidors, regidores o càrrecs de confiança [podeu veure les notes d’en Carles Rodríguez, Francisco Garcia, Manel Martínez, Diari de Viladecavalls (nota 1 i nota 2) i La Veu de Viladecavalls (nota 1 i nota 2)].
Sobre els sous dels càrrecs polítics es pot fer molta demagògia barata, i no és aquesta la meva intenció. La meva modesta opinió sobre aquest tema és que cal fer un debat ampli a nivell de país amb l’objectiu d’arribar al màxim consens per regular legislativament les retribucions que han de tenir els polítics, els càrrecs de confiança, i totes aquelles figures laborals amb capacitat de decisió política existents als Ajuntaments, als Consells Comarcals, les Diputacions, la Generalitat i el Parlament. Mentre això no es faci, la demagògia està i estarà servida.
Personalment, sóc partidari de que els càrrecs polítics han d’estar retribuïts, i que el seu sou ha de ser raonable i variable segons la responsabilitat inherent de cada càrrec. Si volem garantir que els càrrecs polítics es dediquin a fer la seva feina i la facin amb eficàcia, aquests han de tenir al seu abast les eines necessàries i una retribució adequada per portar-la a terme.
Dit això, vull fer algunes consideracions sobre el punt nº4 de l’últim ple extraordinari, on l’equip de govern CiU-PVA va fer la seva proposta unilateral de retribucions als càrrecs electes de l’Ajuntament de Viladecavalls, i que l’Il·lustríssim Sr. Homs va defensar justificant que la proposta s’ajustava a les recomanacions retributives de l'ACM i la FMC, associacions de municipis que es van posar d’acord en les recomanacions per evitar fer guerra en aquest tema.
En aquest enllaç podeu consultar la proposta de l’ACM per les retribucions per a alcaldes i regidors de municipis amb una població entre 5001 i 10000 habitants, franja on s’ubica Viladecavalls. Amb una comparació de xifres podrem comprovar –tot fent honor al programa de TV3 “sis a traïció”- si la història de l’Il·lustríssim Alcalde és veritat o mentida.
ACORD DE PLE:
Primer.- Aprovar la dedicació exclusiva de l’Alcalde-President, Sr. Sebastià Homs i Padrisa, que serà retribuïda per la quantitat total de 42.800.-€, bruts anuals quantitat que serà s’actualitzaran anyalment amb l’increment que s’aprovi per al personal al servei de les Administracions públiques.
RECOMANACIÓ ACM:
Segon.- Fixar la retribució mínima de l’alcalde o alcaldessa per a l’any 2007, incrementant-se en els anys posteriors en la mateixa quantia que sigui incrementada la retribució salarial del personal al servei de l’administració local, en 5 vegades el Salari Mínim Interprofessional, és a dir 40.000 euros anuals.
Comparant la realitat amb la recomanació, la desviació del sou de l’alcalde és de 2.800€ anuals. Ja he dit abans que no faria demagògia barata. Un alcalde no té horaris fixes ni calendaris laborals establers per conveni. Un alcalde ho és les 24h del dia. Considero dins els límits acceptables tenir un sou d’aquest ordre.

Passar de victima a responsable

http://laveudeviladecavalls.blogspot.com

/2007/07/passar-de-vctima-responsable.html

Llegint un article de Vila diu i Viu on es comenta el Ple del passat 12 de juliol ens vam sorprendre al llegir "L’oposició ha qualificat de revenja la seva actitud, i potser, en part tenen raó. Però quan algú té un sentiment d’aquesta mena és perquè pensa que li han fet grossa."
Entenem que l'autor intenta dir que l'oposició pensa que ha fet alguna cosa que justifica la revenja de l'alcalde Homs. Vist des de fora aquesta pregunta només la poden respondre els membres dels partits de l'oposició, però volem deixar constància dos o tres idees que ens volten pel cap:
-Esperem que presentar-se legítimament a unes eleccions no pugui ser interpretat per l'alcalde Homs com un atac en contra del seu partit o la seva persona. "el poder no és de ningú"
-Esperem que l'alcalde Homs no interpreti que no pensar com ell sigui una causa que justifica accions deplorables en contra de ningú.
-Esperem que no recolzar amb pactes a CiU no sigui motiu per a què el Sr. Homs pensi que se l'han fet grossa.
Per la Veu de Viladecavalls seria lamentable que les víctimes d'aquesta situació passessin, a sobre, a ser les responsables. Frases com: alguna cosa hauran fet, s'ho mereixen, etc... serien des de la nostra visió de societat diversa i oberta un atac frontal contra la democràcia.
No es pot amagar que l'alcalde Homs està atacant i "castigant" a tots aquells que no pensin o siguin sospitosos de no pensar com ell. Per contra, beneficia als seus col.laboradors. Això ens recorda a tècniques de control molt llunyanes al que hauria de ser una societat moderna i democràtica.
Per últim dir que, el que intenta provocar el respecte instaurant la por es pot catalogar de corrupte. Corromp les relacions, els sentiments, les situacions i la integritat.
RECTIFICA HOMS, RECTIFICA!!

Discrepància de la direcció de Sony amb el comitè

Un nou pols s'ha obert entre la direcció de Sony a Viladecavalls i el comitè d'empresa i la plantilla. Els representants dels treballadors presentaran en els pròxims dies una demanda contra la companyia davant els tribunals del social per l'absorció, dins del sou base, d'un complement inclòs en el conveni del metall de la demarcació de Barcelona.
La direcció de Sony s'ha limitat a indicar que està a l'espera del dictamen jurídic que prepara l'autoritat laboral sobre això, segons informa Efe.
L'absorció d'aquest complement durant els sis anys de vigència del conveni del metall de la província de Barcelona, signat recentment per UGT i CCOO, suposaria un estalvi en el conjunt de la plantilla de Sony a Viladecavalls -composta per una mitjana d'unes 2.600 persones- de prop de 12 milions d'euros per a la multinacional japonesa, segons el càlcul de les centrals sindicals.
Notícia publicada al diari AVUI

"Nosaltres som 7, vosaltres dos"

http://xlleberia.blogspot.com

/2007/07/nosaltres-som-7-vosaltres-dos.html

La frase del títol es va poder sentir en boca del Sr. Sebastià Homs, dirigint-se als regidors d'ICV durant el ple.

El Ple del passat dijous va ser molt mogudet. Ja es veia a venir perquè, primer, tenia 31 punts del dia, una cosa insòlita, i segon perquè dimarts l’il·lustríssim alcalde va decidir anul·lar la junta de portaveus, una junta que és obligatòria fer-la abans dels plens.

A mesura que començaven a aparèixer els temes, l’ambient es feia més tens. L’il·lustríssim Alcalde va decidir treure la paraula als regidors de l’oposició, no deixant replicar en diversos moments i deixant molt clar la seva nova manera de fer política a Viladecavalls.

A Viladecavalls mana ell, i ningú més. Em penso que el que li molesta realment és que hi hagi una oposició i que els regidors s'asseguin cada dos mesos als seus llocs per demanar explicacions. En aquest primer ple es va deixar molt clar qui mana i com mana.

En el moment de donar la paraula abans de la votació als grups de l’oposició, ja no preguntava ni al grup municipal de CiU ni al del PVA si tenien alguna cosa a dir. No fa falta preguntar, ja que no diran res...

Durant el ple van aprovar-se els projectes de la piscina de Can Trias, del pont de Sant Miquel i els 150 pisos de promoció pública. És lògica l’abstenció d’Esquerra a aquests projectes, ja que si no es dona informació sobre com es farà, ni les quantitats exactes, ni les possibles fases en les que constarà el projecte, és molt difícil votar a favor, encara que, inexplicablement per mi, el PSC sí que els hi va donar suport.

M’agradaria equivocar-me però tinc seriosos dubtes de què es facin totes aquestes coses promeses. Després de dues hores, i quan ja s’havia finalitzat l’últim dels 31 punts del dia, va afegir dues propostes d’urgències, dos plans parcials urbanístics. No feia falta. Si els plens es fessin cada mes ( a partir d’ara es faran cada 2), possiblement aquest problema no hauria sorgit. Això va sorprendre a tots els presents a la sala de l’Ajuntament. Aquest fet va comportar que els regidors dels grups d’ICV i PSC s’aixequessin dels seus llocs i marxessin. En aquest moment va haver una discussió molt tensa amb el portaveu d’ICV i l’alcalde.

Els representants d’Esquerra van quedar-se als seus llocs al·legant el dret a la paraula i a denunciar les barbaritats i les males maneres de fer que havia dut a terme l’il·lustíssim Senyor Homs.

Com veieu van ser dues hores molt i molt intenses, i només fa falta que al sortir del plè, certes persones que durant molt temps no se les ha vist per allà, tinguin una actitud de menyspreï vers la Glòria Ulles. Al ple ella ha d’aguantar tot el que passa, en aquells moments és el que toca, però el que li falta és rebre atacs personals basats en mentides, lamentable.

Si tots els plens son així, algun cobriment de cor hi haurà durant aquesta legislatura –encara que espero que no sigui així-, i pel bé de la salut dels presents anirà bé que es facin cada dos mesos!!!

Respectin le regles del joc

http://laveudeviladecavalls.blogspot.com

/2007/07/respectin-les-regles-del-joc.html
Fent una llegida als diferents blocs que s'interessen per la política viladecavallenca podem afirmar que el primer ple municipal de l'era Homs no ha decebut. De fet va generar molta expectació perquè a la sala de plens no hi cabia una agulla.

Per descriure o explicar el que va succeïr al ple, els autors dels diferents blocs consultats, fan servir el recurs de la ironia. Es parla d'espectacle, d'estil, de tarannà antidemocràtic, de revenjes, de situacions insòlites, trifulques, etc, etc. Els articulistes solen acabar els seus articles demanant a l'alcalde que deixi opinar i aportar idees a tothom. Que es treballi pel poble. La Veu està totalment d'acord amb aquestes demandes.
No obstant, creiem que s'hauria d'anar més enllà. Ens dona la sensació que s'accepta la idea que l'alcalde Homs té "el poder absolut" i que per tant, ens hem de sotmetre a tot allò que ell i el seu equip decideixin.

La frase de Manuel de Pedrolo "cal protestar fins i tot quan no serveix per a res" ens inspira però, a la vegada, ens fa pensar que segurament M.Pedrolo quan utilitza el terme "protestar" no feia referència només a l'ús de la paraula. Des de una interpretació personal suposem que Pedrolo interpretava "protestar" com a qualsevol forma de reclamació formal contra els actes il·legítims.

Per tant, si realment es considera que l'alcalde Homs i el seu equip de govern no estan respectant les regles del joc, és a dir la normativa que regula el funcionament de l'administració local, és necessari ser creatiu i pensar la manera de canviar aquesta línia encetada pel govern. També es pot ser més solemne i de la protesta passar a la denúncia.
Perquè des de la humil visió dels que escriuen ens sembla que a aquest alcalde tot el que sigui parlar d'ell, ja sigui bo o dolent, alimenta el seu ego.

La Cecot demana les Activitats Econòmiques de les empreses sense impostos

La patronal Cecot vol que es suprimeixi totalment l’Impost d’Activitats Econòmiques que recapten els Ajuntaments. L’entitat considera injustificat que es gravin les empreses amb l’IAE pel simple fet d’exercir l’activitat econòmica. No és el primer cop que la Cecot demana suprimir l’Impost. Ja ho va fer al 2005. La patronal demana que la supressió sigui total, independentment de la facturació.
La patronal cada vegada ho te millor i els treballadors pitjor.

Quan el Partit Popular governava a l’Estat, ja va impulsar una reforma fiscal que eximia de liquidar l’Impost a les empreses amb una facturació anual inferior al milió d’euros. Aquesta mesura va suposar que els Ajuntaments reduïssin substancialment el ingressos que rebien de la pròpia recaptació de l’IAE.

Les suposades compensacions de l’Estat no van resultar com s’havia venut als Ajuntaments.

Al govern de Homs i Vega 'Qui dia passa, anys empeny'

‘Qui dia passa, anys empeny". Suggereixo que sigui el lema del nou bipartit acabat d’estrenar. L'anar fent és l’actitud vital que ha caracteritzat l'anterior equip de govern de CIU, i fa tota la sensació que continuarà essent el mot d’ordre dels quatre anys que ara encetem.

Un govern local que torna a posar més èmfasi en el poder que en la transformació i millora del poble, en què "ser" és més important que "fer". El problema de l'anar fent, de la rutina, del funcionament per inèrcia, té dues conseqüències directes. D’una banda, la incapacitat per fer front a les dificultats no previstes; cas paradigmàtic es la presentació de dos punts d’urgència al primer Ple de l’Ajuntament amb caràcter extraordinari, constava de 31 més. De l’altra, la renúncia al progrés, malgrat que Viladecavalls té totes les condicions per ser un poble de referència a la Comarca.
Davant de les actituds acomodatícies, autoritàries i properes al PP, ens cal anticipació, menys crispació política, obertura del govern municipal a les forces de l’oposició, força i ambició col·lectiva, al servei del poble i la seva gent. Cal treballar per aquest objectiu.
Josep Rull@t

Els sous dels càrrecs polítics municipals de CIU+PVA a Viladecavalls

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com

/2007/07/els-sous-dels-crrecs-poltics-municipals.html
Amb la presentació del nou cartipàs municipal hem pogut comprovar els sous que s’adjudiquen els regidors convergents, l’alcalde Sebastià Homs i el Paco Vega. Sous, no cal dir-ho, que estan per sobre de salari mínim interprofessional i també del que cobra la majoria de la població que ells diuen representar.

Però no s’acaba aquí: a més a més d’aquests sous i les dietes, sense especificar, cal tenir en compte també els ingressos que alguns dels tenen, provinents d’altres feines on treballen o negocis que regenten.

Molt interessant serà també conèixer el número de càrrecs de confiança contractats amb aquet supòsit, els “camuflats” amb contractacions temporals, i sumar els sous.En total, molts euros anuals de les butxaques dels ciutadans destinades a engruixir les butxaques dels convergents i els seus amics. Aquest fet només fa que allunyar el poble de la classe política.

Cal dir que la majoria de CIU no li dona a Sebastià Homs, drets de conquesta, els seus seguidors no crec estiguin d’acord amb la practica dels atracaments “legals” a la ciutadania, i com perverteix i distorsiona el concepte de democràcia una vegada més, fent servir la política no pas com una eina al servei del poble, sinó com un fi en si mateix, com un modus vivendi i eina mitjançant la qual enriquir-se personalment.
De l’oposició no es pot dir res, els 75 € més asignats “manu militari” pel Ilustrisim alcalde, no dona pels cafés i l’aigua, sigui a la Fleca, El Casal o el Punt Blau.

Es molt preocupant que al mateix temps que la pobresa i la marginació no paren d’augmentar, juntament amb la precarització de la majoria de ciutadans i ciutadanes, els sous dels politics convergents estiguin per sobre de la realitat econòmica de la majoria de la gent de Viladecavalls. Això dona que pensar...

Sueldos de CIU en Viladecavalls

Totalmente de acuerdo con lo dicho por el ciudadano Pancorvo, actitudes ejemplares como la suya refuerzan la confianza en la labor democrática que ejercemos cada día como vuestros representantes. Decir también que no os olvideis de votar porque ¨quien no vota no tiene luego derecho a quejarse¨, aunque contribuya en los fondos del ayuntamiento tanto como el primero. Con estos fondos se pagan las pocas infraestructuras que inauguramos (principalmente en pre-campaña) y el sueldo oficial. Somos vuestros representantes elegido democráticamente, y deseo hacer hincapié en esto, porque nosotros ocupamos nuestro lugar de trabajo por decisión vuestra y somos como vosotros, del pueblo, aunque cobremos y vosotros no. No puede haber para todos, aún hay clases y nosotros viajamos en primera, por eso la oposición ha chupar rueda y se queda sin nada, y vosotros tambien, apa.

Político (Anónimo)

Sebastià Homs va estrenar ahir l'espectacle “El Ple"

http://webs.racocatala.cat/viladiuiviu/?p=12

A les 19h. d’un dijous de juliol, és va representar “El ple”, una escenificació que es podrà “gaudir” cada dos mesos, durant quatre anys, sempre i quan els membres del consistori no provoquin un daltabaix. L’assistència de públic feia honor al nom de l’espectacle, Ple, tot i que si podrien haver llogat cadires.La proposta presentada figurava de 31 escenes, encara que l’actor principal i director, l’honorable Sr. Homs, va fer delir als assistents amb uns bisos que van provocar furor als membres opositors.

El “compañero socialista, Kiko” va perdre els papers abans de concloure l’espectacle, cal dir que el seu “arrebato” venia donat per què el director no els hi havia facilitat el guió final. El tarannà socialista va arrencar uns càlids aplaudiments d’un sector de la platea, que tot seguit van abandonar la funció.
Em costaria definir a quin gènere pertany l’espectacle, dosis iròniques, brots sobtats d’agra rancúnia, punts dramàtics que colpeixen les ideologies, comicitat mediocre que desvetllava somriures, en moments de tensió interpretativa el surrealisme empudegava l’espai. Sovint la representació assolia uns nivells de ritme trepidant, els protagonistes s’enfurismaven en perllongades ocasions.
La part tècnica va ser deplorable, com moltes vegades ha succeït, el veterà Joan Olivares tenia lamentables problemes amb el micròfon. L’escenografia era nova, però calcada de l’anterior, una taula en forma d’u a l’invers. La posada en escena era convencional, els personatges aposentats a les poltrones interpretaven els seus papers, els membres de l’espectacle que eren nou vinguts contemplaven atònics el desenllaç escènic.
El membre del partit PVA (Paco Vega Aragón) guaitava com un espectador més la dialèctica prepotent del seu homòleg envers els membres d’esquerra.
Sincerament, no em va sorprendre l’actitud del batlle apassionat, malauradament fa massa temps que he presenciat les seves actuacions, ara, em “l’ego” increixendo, donat els bons resultats de les eleccions i l’agror que li recorre la geografia, interpreta un personatge, crec jo, fora de lloc.
Que dir de l’esquerra del puny alçat. Pensava que no es sorprendrien del personatge que, fins fa poc temps, era company seu. Crec que cadascú està situat en l’escenari d’aquesta representació per mèrits propis.
Desitjo que tota la companyia en ple facin pinya, que abandonin la malenconia que no han paït i que amb veritable transparència i eficiència facin d’aquest poble el que es mereix.

teatreru