Sebastià Homs va estrenar ahir l'espectacle “El Ple"
http://webs.racocatala.cat/viladiuiviu/?p=12A les 19h. d’un dijous de juliol, és va representar “El ple”, una escenificació que es podrà “gaudir” cada dos mesos, durant quatre anys, sempre i quan els membres del consistori no provoquin un daltabaix. L’assistència de públic feia honor al nom de l’espectacle, Ple, tot i que si podrien haver llogat cadires.La proposta presentada figurava de 31 escenes, encara que l’actor principal i director, l’honorable Sr. Homs, va fer delir als assistents amb uns bisos que van provocar furor als membres opositors.
El “compañero socialista, Kiko” va perdre els papers abans de concloure l’espectacle, cal dir que el seu “arrebato” venia donat per què el director no els hi havia facilitat el guió final. El tarannà socialista va arrencar uns càlids aplaudiments d’un sector de la platea, que tot seguit van abandonar la funció.
Em costaria definir a quin gènere pertany l’espectacle, dosis iròniques, brots sobtats d’agra rancúnia, punts dramàtics que colpeixen les ideologies, comicitat mediocre que desvetllava somriures, en moments de tensió interpretativa el surrealisme empudegava l’espai. Sovint la representació assolia uns nivells de ritme trepidant, els protagonistes s’enfurismaven en perllongades ocasions.
La part tècnica va ser deplorable, com moltes vegades ha succeït, el veterà Joan Olivares tenia lamentables problemes amb el micròfon. L’escenografia era nova, però calcada de l’anterior, una taula en forma d’u a l’invers. La posada en escena era convencional, els personatges aposentats a les poltrones interpretaven els seus papers, els membres de l’espectacle que eren nou vinguts contemplaven atònics el desenllaç escènic.
El membre del partit PVA (Paco Vega Aragón) guaitava com un espectador més la dialèctica prepotent del seu homòleg envers els membres d’esquerra.
Sincerament, no em va sorprendre l’actitud del batlle apassionat, malauradament fa massa temps que he presenciat les seves actuacions, ara, em “l’ego” increixendo, donat els bons resultats de les eleccions i l’agror que li recorre la geografia, interpreta un personatge, crec jo, fora de lloc.
Que dir de l’esquerra del puny alçat. Pensava que no es sorprendrien del personatge que, fins fa poc temps, era company seu. Crec que cadascú està situat en l’escenari d’aquesta representació per mèrits propis.
Desitjo que tota la companyia en ple facin pinya, que abandonin la malenconia que no han paït i que amb veritable transparència i eficiència facin d’aquest poble el que es mereix.
Em costaria definir a quin gènere pertany l’espectacle, dosis iròniques, brots sobtats d’agra rancúnia, punts dramàtics que colpeixen les ideologies, comicitat mediocre que desvetllava somriures, en moments de tensió interpretativa el surrealisme empudegava l’espai. Sovint la representació assolia uns nivells de ritme trepidant, els protagonistes s’enfurismaven en perllongades ocasions.
La part tècnica va ser deplorable, com moltes vegades ha succeït, el veterà Joan Olivares tenia lamentables problemes amb el micròfon. L’escenografia era nova, però calcada de l’anterior, una taula en forma d’u a l’invers. La posada en escena era convencional, els personatges aposentats a les poltrones interpretaven els seus papers, els membres de l’espectacle que eren nou vinguts contemplaven atònics el desenllaç escènic.
El membre del partit PVA (Paco Vega Aragón) guaitava com un espectador més la dialèctica prepotent del seu homòleg envers els membres d’esquerra.
Sincerament, no em va sorprendre l’actitud del batlle apassionat, malauradament fa massa temps que he presenciat les seves actuacions, ara, em “l’ego” increixendo, donat els bons resultats de les eleccions i l’agror que li recorre la geografia, interpreta un personatge, crec jo, fora de lloc.
Que dir de l’esquerra del puny alçat. Pensava que no es sorprendrien del personatge que, fins fa poc temps, era company seu. Crec que cadascú està situat en l’escenari d’aquesta representació per mèrits propis.
Desitjo que tota la companyia en ple facin pinya, que abandonin la malenconia que no han paït i que amb veritable transparència i eficiència facin d’aquest poble el que es mereix.
entrada de Diari de Viladecavalls @ 6:59 a. m.
<< Inicio