Un extraordinari ple

http://webs.racocatala.cat/viladiuiviu/?p=11
Avui, 12 de juliol, he assistit al ple extraordinari de l’Ajuntament de Viladecavalls. M’ha sabut molt greu sentir el què he sentit. M’ha sabut greu per tots. Pels polítics allà asseguts. Pel públic en general. Per la població. No sé res de les trifulques, sols el què pots sentir per aquí i per allà. Però el resultat ha estat lamentable.
Em sap greu primer per l’alcalde Sebastià. Crec que ha perdut una primera oportunitat per marcar una línia de treball generosa amb els grups de l’oposició. Segurament tot ve de lluny. D’aquella època en què CiU va haver de governar en minoria i no va trobar cap mena d’ajuda. L’oposició ha qualificat de revenja la seva actitud, i potser, en part tenen raó. Però quan algú té un sentiment d’aquesta mena és perquè pensa que li han fet grossa. Quan un equip de govern està en majoria és quan es pot permetre el luxe de ser generós. De donar informació. De deixar participar. Potser sí que hi havia coses pendents… però valia la pena començar de zero. S’han aprovat molts temes importants, s’ha volgut donar un impuls a qüestions llargament aparcades. Però tot ha quedat eclipsat per unes formes gens constructives, per part de tots. Em sap greu per tots els altres membres del consistori. No s’ha d’arribar on s’ha arribat avui. Cal que entre tots rebaixem la tensió. Cal tornar a començar. Qui té la paraula és l’alcalde i la seva majoria. L’altre dia li desitjava molta sort i molt d’encert. Des del meu punt de vista avui no l’ha encertat. No hi ha res que no es pugui rectificar i encara hi som a temps. La piscina, el poliesportiu, els pisos, el què sigui… no dubto que es faran. Però es poden fer de dues maneres. Una. Amb tot el poble unit, joiós per l’obra realitzada, sentint-se partícip d’allò que es fa. Dues. Amb el poble dividit, enfrontat, amb una part descontenta i amb sentiment de marginació. En acabar el ple el Joan em deia unes paraules que vaig escriure l’altre dia referint-me a l’oposició: “que sigui constructiva i controli l’acció de govern” i em preguntava com es podia arreglar el què ha passat. També baixant les escales de l’Ajuntament el Lluís ens ha dit alguna semblant a “ens esperen quatre anys així”. Crec que depèn de tots que això no sigui d’aquesta manera. Tothom hi ha de posar de la seva part. Però qui té, des del meu punt de vista, un paper essencial per posar de nou rumb a la generositat és qui comanda el vaixell.
Aquestes són les primeres impressions. Potser demà ho veuré d’una altra manera. En tot cas ja ho escriuré. Bona nit i tapa’.

jaume