Catalunya, i el dia de germanor dels socialistes

http://viladecavalls-francisco.blogspot.com

La Festa de la Rosa 2007 que es va celebrar ahir com ja és habitual en el recinte de la Pineda de Gavà, congregant a molts milers de persones, va comptar també amb la aportació dels socialistes de Viladecavalls. La presencia dels membres del PSC local s’hauria d’incrementar, s’ha de deixar de banda els criteris de que amb el vot, o la quota, es suficient.
La Festa de la Rosa es un dia entre amics i companys, que te una part política, aquest any l’acte anual va comptar amb la presència del president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, el president de la Generalitat José Montilla, de la Ministra de Vivenda Carmen Chacón i de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu.

Els discursos a vegades son necessitats de justificar estructures i posicionaments dels aparells politics dels partits, que no aporten massa.., fins i tot s’ha perdut l’estil que caracteritzava els mítings de les esquerres.., però amb el seu to habitual Jose Montilla com primer secretari del PSC i president de la Generalitat va dir entre altres coses, una essencial sobre la catalanitat: “Només n’hi ha una casa del catalanisme, Catalunya”.
Els intents de d’apropiar-se del catalanisme es perquè en realitat volem apropiar-se de Catalunya, que es de tots. El mateix Montilla ho va dir molt clarament durant l’acte de lliurament de les Medalles d´Or de la Generalitat als seus predecessors, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, "el futur de Catalunya no està escrit, serà el que les catalanes i els catalans vulguem i siguem capaços de fer”. “Ningú no ens farà anar, com a poble, per un camí que col·lectivament no desitgem”.

No tots, però si la majoria dels independentistes i nacionalistes creuen que èls som Catalunya, per això quant governen, creuen que tot el que fam es bo i quant som a l’oposició, li sembla que tot s’enfonsa.
La constitució d’un estat te moltes maneres de realitzar-se, però la construcció nacional d’un país no arriba mitjançant pràctiques coercitives dels poders públics, o politiques que puguin afectar arrels i sentiments dels ciutadans.
Catalunya te el seu destí col·lectiu a les seves mans i tots participen, hi ha molta gent disposada a defensar aquesta terra , però no a nous senyors.