Diada Nacional a Viladecavalls

http://xlleberia.blogspot.com

Per primer cop en els últims anys, el dia 11 se setembre no vaig poder asssistir a la manifestació, a la qual enguany van participar més de 8.000 persones, reclamant la independència de Catalunya.Això sí com des de què tin ús de la raó al balcó de la meva habitació penjava una estelada.
El motiu va ser que no estava aquí. Vaig marxar i vaig poder tenir unes minivacances a Mallorca en una molt bona companyia. A l'habitació de l'hotel, també penjava una estelada. Però no hem centraré a explicar el que va passar el dia 11 a Catalunya, sinó als actes de la diada a Viladecavalls, que van iniciar-se dilluns 10 amb un sopar popular.
En aquest sopar el grup d'Esquerra vam iniciar una campanya: " Jo també tinc un amic ...

" Nou integrants de la seccio local ens vam possar una samarreta taronja amb unes lletres negres, que contenen la frase esmentada anteriorment i que continua amb: "... li van oferir un bar", "...té un càtering", "... vol ser un estòmac agraït", "... que és constructor" etc.

Els missatges que apareixen a les samarretes denuncien les diverses irrregularitats que hi ha hagut en l'actual equip de govern a Viladecavalls. S'ha ofert el bar de l'escola de música a vàries persones, pel que sembla hi ha hagut irregularitats en l'elecció del nou servei de càtering per les escoles i l'institut del poble, ha marxat gent de l'ajuntament i han entrat persones com el president de CiU a Viladecavalls, l'entrada del Sr. Florido, que ha acompanyat a l'il·lustíssim durant tota la campanaya electoral, en l'empresa que gestiona les construccions públiques, així com el seu fill, o bé la més de vintena d'instàncies presentades que encara no han rebut cap resposta, i un llarg etcètera.
La gent mirava les samarretes amb curiositat, i cadascú feia el seu petit comentari. Uns reien i sabien a qui anava dirigit, uns altres -els afectats- ho miraven amb indignació al observar que estem preparats per tot o per explicar les barbartitas que estan passant a Viladecavalls.
Si els missatges haguéssin anat dirigits a mi, possiblement se m'hauria caigut la cara de vergonya, sobre tot quan la gent identifica el missatge amb la persona i senyala, explicant al company que no ho entén el que està passant.