Ple extraordinari octubre 2007 (II): algunes consideracions sobre els camps de gespa

http://lluissoler.blogspot.com
Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.
La premsa comarcal s’ha fet ressò de la notícia però, des del meu punt de vista, la crònica és tendenciosa i explica només la versió de l’Il•lustríssim i la seva majoria. És una llàstima que des del Diari de Terrassa no s’hagi volgut contrastar la versió de l’equip de govern amb els diversos punts de vista dels grups municipals que som a l’oposició. Però ja ho diu aquell vell proverbi africà “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”.
L’Il•lustríssim ens ha negat el legítim dret a replica a cadascun dels plens (article 48 del ROM), però aquest assumpte no interessa al Diari de Terrassa. Com era d’esperar, l’Il•lustríssim també ens va negar el dret a rèplica després que el Sr. Vega ens acusés de fer “demagogia barata y barriobajera” en aquesta qüestió, i ens preguntés que “si sólo quieren césped para un campo, digan para cual”. Actuar així té un nom: covardia. I en aquesta qüestió la covardia política de l’equip de govern és clara i diàfana.
El tema de la gespa als camps de futbol municipals torna a posar sobre la taula el discurs ranci de l’enfrontament entre barris. A Esquerra sempre hem estat valents, i hem parlat clar sobre com afrontar aquesta qüestió. El mes de maig escrivia en aquest bloc que qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que tenir equipaments municipals duplicats o triplicats és econòmicament inviable per un ajuntament de 7000 habitants. És per això que, des del meu punt de vista, la proposta de l’equip de govern per col•locar gespa artificial als dos camps de futbol municipals és políticament covarda i econòmicament temerària.
En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.
Quina importància tindria la ubicació de la gespa artificial si des de qualsevol lloc del municipi es pogués arribar al camp de gespa amb 10 minuts utilitzant un autobús municipal de línia regular? Cap. L’únic que cal és un canvi de mentalitat i un equip de govern valent per defensar-lo. Així doncs, queda clar que l’únic que fa “demagogia barata i barriobajera” és el Sr. Vega, que amb la seva intervenció segueix posant llenya al foc per mantenir viva la flama de la confrontació entre barris. Mentre la covardia política sigui el comú denominador d’aquest equip de govern, el poble seguirà dividit, amb barris enfrontats que porten anys instal•lats en el conflicte permanent. En fi, una altra oportunitat perduda.
Col•locar gespa als dos camps és una actuació econòmicament temerària. En aquest sentit, les declaracions de l’Il•lustríssim Alcalde el passat 30 d’octubre al Diari de Terrassa on afirma que “l’Ajuntament no s’endeutarà amb aquests projectes, donat que comptem amb un endeutament només del 56%” són declaracions tramposes. Les fórmules com el lísing no tenen aparentment cap diferència amb un crèdit. Dic aparentment perquè, a diferència dels crèdits bancaris, els lísings, rentings i formules similars no comptabilitzen a l’hora de calcular l’endeutament d’un ajuntament, ja que són despeses que s’inclouen dins el pressupost ordinari. Aquestes fórmules són utilitzades de forma habitual en enginyeria financera per superar l’endeutament màxim permès.
Ja veurem com acaba tot plegat perquè, a més, sembla que l’equip de govern té la intenció de contractar la col•locació de gespa a través de l’empresa pública Viladecavalls Multigestió, amb l’objectiu d’intentar evadir el pagament de l’IVA. Almenys, això és el que el Sr. Vega va insinuar a la comissió informativa i va tornar a repetir en veu alta durant el passat ple. Al meu entendre, es tracta d’una forma “peculiar” d’estalvi. Ja veurem qui acaba dient l’última paraula en aquest assumpte.
Finalment, no deixa de ser curiós que es porti al ple l’aprovació del concurs per col•locar gespa als camps de futbol i no s’hagi portat al ple l’aprovació del concurs de l’empresa que ha de construir els pisos de promoció pública del carrer Orenetes. Dic jo que, si les dues actuacions les executa Multigestió, és estrany que en un cas hi hagi un concurs i en l’altre no. Una cosa està clara. L’Il•lustríssim i la seva majoria només es recorden de la llei quan els beneficia. Quan la llei els va en contra, -com diria aquell- se la passen “pel forro”.