El 70% dels nous trams de la línia orbital ferroviària, subterranis

El projecte de línia orbital ferroviària que ha d'unir Vilanova amb Mataró per l'interior i sense passar per Barcelona es va concretant. La comissió d'Urbanisme de Catalunya va donar ahir el vistiplau als informes previs d'aquesta infraestructura i això permet al govern començar a fer les reserves de sòl. Un tràmit que ja arrossega un any de retard, segons les previsions fetes. La nova infraestructura tindrà 119 quilòmetres, 68 de nova construcció, dels quals prop d'un 70% es faran sota terra. El cost d'aquesta línia és de 4.000 milions d'euros, cosa que triplica la inversió inicial. El govern preveu treure aquest projecte a exposició pública al final del 2008 en paral·lel a una altra infraestructura ferroviària: l'eix transversal.

El govern va presentar el projecte de la línia orbital al final del 2005. Llavors el Departament de Política Territorial anomenava aquesta nova infraestructura quart cinturó ferroviari. El govern treballava amb la previsió de començar a fer les reserves de sòl al final de l'any passat. Però no va poder ser perquè necessitava que la comissió d'Urbanisme de Catalunya donés llum verd als informes previs d'aquest nou enllaç ferroviari, un tràmit que va acabar ahir. Les característiques d'aquesta infraestructures han canviat respecte a les que es van presentar ara fa dos anys i, possiblement, quan al final del 2008 surti a exposició pública el pla director encara hi haurà més diferències. «La proposta d'estacions i de traçat és susceptible de més modificacions», concloïa el comunicat que va fer públic ahir el Departament de Política Territorial. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, tenia també molta prudència en posar una data a l'inici d'aquestes obres: «Algun dels trams es podria començar cap al 2011.» El 2005, però, quan van presentar el projecte preveien acabar-lo el 2016.
En un inici, el departament preveia que aquest nou eix tingués 106 quilòmetres. El recorregut final serà de 119. D'aquests, 51 ja estan fets i s'hauran de construir els 68 restants, dels quals 46 seran en túnel, és a dir, un 67,6%.
La línia donarà servei a trenta-una estacions, divuit de les quals seran de nova creació, deu més de les que pensava fer inicialment el govern. Entre algunes de les novetats que s'inclouen en el projecte destaca la variant de Vilanova, que serà subterrània. També es farà amb túnel el tram de Mataró però això ja s'incloïa en la proposta del 2005. En l'últim projecte s'ha millorat el traçat per reduir l'impacte sobre el territori en el tram que va de Sant Pere de Ribes a Vilafranca del Penedès.

En el tram entre Martorell i Terrassa, en lloc d'anar cap a Castellbisbal com s'havia previst, la línia ferroviària continuarà cap a Abrera, i d'aquí cap a Terrassa, seguint el quart cinturó viari que ja s'ha començat a construir en aquest territori. Així es preveu reduir l'impacte ambiental i construir tres noves estacions: a Martorell (davant de la fàbrica de Seat), a Abrera i a Viladecavalls. A Montmeló es vol construir una estació entre el circuit i el municipi. A més, l'estació d'Argentona estarà situada més propera al nucli urbà.
Les modificacions s'han fet buscant el consens amb el territori, segons explicaven fonts del govern. Cap dels canvis modifica la filosofia d'aquesta infraestructura, que un cop estigui feta el govern vol que posi fi a l'actual xarxa radial de rodalies. El nou eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura en malla connectant els municipis de la segona corona.

El cost d'aquest projecte és de 4.000 milions d'euros, cosa que triplica la inversió inicial de 1.227. El govern preveu que en el pressupost estatal de l'any que ve ja s'hi destinarà una partida. De fet, el govern treballa perquè el projecte s'inclogui en el pla de rodalies que està redactant el Ministeri de Foment i que en un primer esbós, havia descartat. Els tràmits administratius de la línia orbital aniran en paral·lel als de l'eix transversal ferroviari. El govern reconeix, però, que aquest projecte tardarà més temps a executar-se. L'eix transversal serà una línia de tràfic mixt de mercaderies i de viatgers que unirà Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l'aeroport de Girona. En total tindrà 313 quilòmetres, dels quals 118 seran en túnel, 174 en superfície i 21 en viaducte. Els trens de viatgers podran circular per les vies d'ample internacional a 250 quilòmetres per hora i els de transport de mercaderies podran fer-ho a 120. Entre les novetats d'aquest projecte, que ha guanyat concreció respecte al que va presentar la Generalitat el 2005, destaca la variant de Lleida, que farà possible l'accés ferroviari al futur aeroport d'Alguaire, una demanda que es feia des del territori. Entre Lleida i Cervera el nou traçat anirà molt a prop de l'A-2 per no crear una altra barrera a les planes del Segrià i de l'Urgell. Es vol construir una estació intermodal a Vilagrassa, prop de Tàrrega, on coincidiran els trens que circulin a 250 quilòmetres per hora per l'eix transversal i els de l'actual línia de Lleida i Manresa, que es reconvertirà en un tren tramvia, un transport lleuger.

Entre Igualada i Martorell s'ha previst un nou ramal amb un túnel de 13,5 quilòmetres per salvar el coll del Bruc; al nord de Martorell es farà una estació de viatgers, i a Castellbisbal la línia enllaçarà amb la del tren d'alta velocitat. El pressupost del projecte és de 7.000 milions.