Com cada 11 de setembre...

http://manmars.blogspot.es

Ahir els balcons de Viladecavalls tornaven a lluir amb les senyeres com cada 11 de setembre, els polítics feien les seves ofrenes florals i en Laporta aprofitava l’ocasió per criticar el sistema FIFA d’obligar als clubs a cedir als jugadors a les seleccions a canvi de res,les televisions estatals commemoraven l’aniversari de l’Onze S, Bin Laden amenaçava a occident amb nous atentats i molta gent aprofitava el pont per fer l’ultima escapada de l’estiu o disfrutar un dia de descans amb la família i els amics.

Ara la diada ja s’acabat, però no les reivindicacions. Des de Catalunya toca aprofitar les imminents eleccions generals per desenvolupar amb tota la seva força aquell estatut que ara fa un any varem votar amb molta il·lusió i que dia a dia es dilueix amb els problemes de RENFE, les apagades de llum i la repressió Ppera que ha portat, inclús la dimissió de Josep Piqué.

Tothom que hem coneix sap que no soc patriota i molt menys independentista, crec en una globalització social i cultural on cada cop les banderes i els escuts tinguin menys sentit i on cada cop ens puguem sentir mes ciutadans del món. Però una cosa es això i altre ser, amb perdó, gilipolles. Crec que hem de donar un pas endavant i ser pioners en política social, en sanitat, en infraestructures, en educació i en investigació però per això es necessiten diners, diners que cada any amb estatut o sense estatut volen cap a altres indrets sense estudis fiables de que sigui necessari fer-ho així. No crec que demani alguna cosa tan complicada, encara que cada 11 de setembre aquestes reivindicacions es repeteixin… suposo que hi ha altres prioritats estatals que no acabo de comprendre.